UN INSTANT, UNA CERTESA

... En obrir-la, l’absoluta immensitat d’una mar blava i en calma em va acollir en una abraçada càlida i tendra. Aquell era el meu lloc, ho vaig saber en el precís instat que la mar i els meus ulls es van trobar. En realitat  vaig pensar que ho havia sabut sempre. Que havia estat una d’eixes certeses profundes i sòlides que tens a dins però que sols ixen a la superfície quan son necessàries. Quan la seua confirmació és una àncora de salvació...

Joaquina.

Fragment de la novel·la en la que treballe. 

UNA SORPRESA

 "La gente buena tiene un don para irradiar cariño, para producir campos de fuerza donde poder cobijar a los demás, y en parte gracias a esas personas y a la constancia de sus gestos amables, la humanidad todavía no se ha extinguido".

Ana Merino. "El mapa de los afectos"

REFLEXIÓ DEL DIA

 

Hui estic submergida en un profund estat reflexiu. Periòdicament tinc dies així. Que tot siga dit, fan molt de bé si els encares com cal.

M’he fet conscient de la gran quantitat d’energia i temps que dediquem a aconseguir allò que, en un moment determinat, hem decidit que és bo i la que perdem apartant tot el que decidim que és dolent.

Em pregunte aleshores, quina és la fusta que mesura el bé o el mal. Les coses bones o dolentes. El que ens convé i el que no. Ho fem des del cor o des del cap? Des de la individualitat o des del col·lectiu del que per damunt de tot volem formar part?

No sé des d’on ho feu vosaltres benvolgudes lectores i lectors, però jo he decidit que tot i que resulte complicat esbrinar com fer-ho, vull aprendre a decidir des del cor. Per si us és útil he descobert un indici important que m’ajuda a començar i és que, siga quin siga el camí que triem, com deia Carlos Castaneda,  que tinga cor i saps que té cor, perquè la decisió et deixa en pau.

 

Joaquina

UNA CERTEZA

 Muchos creen que el amor crece, pero lo que crece es el conocimiento y el amor simplemente se expande para contenerlo. El amor es solo la piel del conocimiento.

"La cabaña" WM. Paul Young

EL SECRETO

 Vivir sin significado.

Joaquina

NOUS PROPÒSITS

 La publicació d'un nou llibre sempre és una gran il·lusió. Representa el naiximent d'una criatura teua que prega ser acompanyada en el camí que ha de transitar cap a les llibreries i les lectores i lectors. He estat molt atrafegada amb la campanya de promoció del darrer llibre "NOAH VOL SER UN DRAC" que per cert, està tenint una gran acollida, molt bones crítiques. Aleshores crec que ja el puc anar assoltant, deixar-lo anar sol.

Hui he représ l'escriptura de la novel·la d'adults en la que estava immersa quan arribaren noves propostes de publicació i l'entrega de treballs. és hora d'allunar-me del món per centrar-me en crear sense un objectiu pròxim, sols escriure, crear, fer allò que millor sé fer. 

Ací teniu un fragment del primer capítol de l'obra que havia oblidat completament. Per si és del vostre interés...

"Fede traspuava alegria i sensualitat. Contagiava l’entusiasme per viure aventures i viatjar. Els anys que vam estar casats, vaig gaudir de la vida i de l’amor com no ho tornaré a fer mai, n’estic segura. També sé que, quan ens vam separar, era el moment perfecte per iniciar nous camins individualment perquè, si alguna cosa he aprés en els anys que fa que tinc la llibreria, que escolte la clientela i compartisc alguna tisana que altra, és que no hi ha res etern. L’amor per algú en concret, en especial, tampoc. Es a dir, l’estima es conserva normalment alimentada pels records del que es va viure,  però la passió, el desig, sentir que el món s’atura quan hi eres amb l’estimat, que el cos et tremola quan et mira; s’esfuma. Al seu lloc queda un sediment incert. Escorcollar la composició exacta dels sentiments que el conformen és tan arriscat que, en general, les parelles aprenem a viure sostenint-nos sobre un solatge emocional que de tant xafar-lo acaba sent una capa dura en la superfície que transmet una certa seguretat. Amb els anys, les vivències, la convivència i l’evolució individual, potser aquesta base de construcció dubtosa, minve. Aleshores, un moviment en falç, un imprevist, una lleu alteració de l’ordre conegut; provoca un sisme de conseqüències devastadores.

Joaquina

CONFIANÇA

 El rostre de l'amor sols el podem vore si aconseguim enderrocar els murs darrere dels quals s'amaguen les nostres pors. Aleshores podrem fluir en llibertat cap el nostre destí.

Aquest missatge és una comprensió preciosa compartida hui amb Carmen però que està en boca de la tribu de dones sàvies que m'acompanyen dia a dia en aquest nou anar per la vida on la consciència, elevada a la enèssima potència, s'encarrega de recordar-nos que a una vida nova no podem dur càrregues i deixades de l'anterior etapa.

Joaquina

FRAGMENT DE LA NOVEL·LA EN LA QUE TREBALLE

Hi ha treballs que van més enllà de la creació literària, que reflecteixen en realitat una part molt important de la vida de l'escriptora. Això és el que m'està passant amb l'escriptura d'aquesta preciosa novel·la que em fa sentir orgullosa de ser l'escriptora que sóc. Que em fa viure en un constant i profund sentiment d'agraïment. ...Com si el meu pensament haguera estat escoltat pel meu àngel de la guarda, sona el timbre de la porta. No necessite pensar molt per imaginar qui és. M’eixugue les llàgrimes i obri. Al meu davant és Adrià. Duu a les mans unes roses blanques que de segur ha collit del seu jardí. No dic res. No em diu res. Ens mirem i un somriure lluminós inunda els nostres rostres. Ens apropem. Ens respirem. Ens olorem i sentim intensament. Fem una altra passa i els nostres cossos es toquen. Adrià deixa caure les flors i m’agafa la cara. Em besa amb naturalitat. Primer suaument, després els bes es torna desig i la dolçor es transforma en ànsia. De sobte sent a sobre tot el pes de la passió que em recorre de cap a peus. Que m’alleuja del desencís de la pena i m’acarona els cabells i s’obri pas cap a la meua intimitat, la meua sexualitat adormida. Em sent viva, salvatgement viva, femella. Decidida, despulle a Adrià que en les meues mans és foc pur. Fem l’amor al terra, a la vora de les roses deixades anar per Adrià. Em deixe penetrar i absorbisc amb intensitat el plaer que m’inunda fins que esclaten els gemecs que emmudeixen el dolor etern que duc a dins. Després de la tempesta, ens abracem amb força. Ens hem estimat com dos animals ferits. Els dos sabem que el que acaba de passar no ha estat sols sexe. Té un significat més elevat. Ens acabem de salvar la vida... Joaquina

LA SUBTIL DIFERÈNCIA

Al llarg de la vida, u aprèn la subtil diferència que hi ha entre sostindre una mà i encadenar l’ànima. Aprén que l’amor no és fer l’acte sexual i que una parella no significa seguretat. I comença a aprendre que un bes no és un contracte i que els regals no son promeses. I u comença a acceptar els seus fracassos amb el cap ben alt i els ulls oberts. I aprèn a construir nous camins en el present perquè les planificacions futures tendeixen a no produir-se mai. Així que u acaba plantant el seu propi jardí i acaronant la seu ànima enlloc d’esperar que un altre li duga flors. I comprén que realment té forces per aguantar, que és realment fort i que amb cada adéu, aprèn. Joaquina

ARRIBAR A UN FINAL

Tot arriba al seu temps a un final. La qüestió és com aconseguim pair dins nosaltres allò que acaba. Com som capaços de digerir i entendre el que va ser, el que va haver i travessar-ho. Aquest moviment suposa acceptació i comprendre la finitud de tota l’existència. De vegades pensem, que és suficient amb passar pàgina i fer com que la vida continua i ací no ha passat res i que, d’aquesta manera, s’ha tancat una experiència dolorosa. Però, la realitat és que la fi d’alguna cosa no implica el seu final en u mateix. L’elaboració d’un final requereix un treball i hi ha un temps per a cadascú. No és cert que un dol té un temps determinat. Una bona aposta és reconèixer el que va ser, què no va ser possible i acceptar eixa pèrdua, eixe final. Donar-nos permís per honrar els encontres i els acomiadaments des del cor. Des d’un cor sense barreres, sense rancúnies. Amb la plena consciència de reconèixer-nos vulnerables i que aquesta vulnerabilitat, ens fa més forts. Joaquina

GRATITUT

De tots els viatges que he fet, el més meravellós i valuós, sense cap dubte, ha estat el realitzat cap a l’interior del meu cos. La ment ens pot enganyar amb un munt de pensaments confosos. El cos no. Ell guarda perfectament ordenats cada dolor, cada ferida que no ha estat atesa. Cada mentira que ens contem impunement perquè no volem afrontar una veritat sobre nosaltres que pesa, que dol.
Estic agraïda.
Sent el dolor, el punt exacte i aquest fet em fa feliç. Si ho sent és perquè ho estic sanant.
Joaquina

CAMINANT CAP A LA TRANSFORMACIÓ

Estic en un moment de transició, en un espai de silenci des del que hauré d’emprendre un nou rumb. És una situació coneguda, viscuda en altres moments. Traspua una sensibilitat aclaparadora rere la que s’amaga la necessitat de canviar el pas.
Se sent pau interna, la lleugeresa de surar en la mar encalmada. La necessitat de respirar l’instant present, de retindre’l. La certesa de comprendre la transcendència del camí a la transformació i el reconeixement de l’instant present, de la seua vàlua, de la no resistència.
La consigna és deixar-me anar, sense pressa, intuint que aviat coneixeré el significat de tot plegat.

Joaquina

RETROBAMENT

Seure a escriure quan has perdut el fil, quan la inquietud t’habita de cap a peus, quan descobreixes que la vida que vivies, ja no hi és; és difícil. Tot i que fa uns dies que he recuperat l’horari per seure front l’ordinador, fins a hui no he reprès el fil de la història que mira de créixer, d’agafar cos, d’absorbir-me. He rellegit incansable els primers capítols quan un dels personatges m’ha captivat i aleshores, dòcilment, m’hi he deixat porta.
Us presente Amaro. Aquest personatge ha decidit escolar-se en la història i prendre un protagonisme que inicialment no li corresponia.

AMARO
El vaig veure caminar cap a mi ranquejant la cama dreta. La seua figura corpulenta i desmanyotada, s’hi va anar apropant lentament, fent-se gran, pròxima, familiar. Des de la distància, Amaro em somreia amb aquell gest tan seu. Torcia la boca cap a la dreta i aquest tret li conferia una expressió molt còmica que a mi sempre m’havia fet molta gràcia. Un sentit de l’humor subtil i irònic era un altre dels seus atractius que el feia el gran protagonista de les festes i reunions a les que assistia. Amaro es va guanyar el meu cor des del primer dia que ens vam trobar. Per l’exquisida sensibilitat envers els altres, per la delicadesa en el seu llenguatge i sobre tot, per la generositat amb que compartia el que tenia amb tothom. La seua estima pels llibres em va acabar de convèncer que aquell home i jo estàvem units per un lligam especial. M’ho van anar confirmant el pas del temps, les converses compartides, els correus electrònics que ens escrivíem de manera compulsiva, despullant-nos l’ànima i, tot plegat, els intensos anys d’amistat.
Entre nosaltres es va produir de manera instantània, una connexió profunda, una comprensió d’éssers en grau superlatiu que ens va fer creure en la possibilitat que en un altre nivell d’existència, en un altre plànol, algú superior a nosaltres en intel·ligència, s’entretinguera a jugar-hi amb els humans fent i desfent el que li vinguera de gust. Apropant i separant éssers d’una manera aleatòria per comprovar-ne els resultats. Les respectives parelles acceptaren la nostra estima perquè entengueren que era asexuada i que no els excloïa, tot al contrari, els banyava dolçament amb la força que ens donava estar-hi junts, saber que existíem alhora i que l’univers havia tingut l’elegància de creuar-nos en aquesta existència, de fer-nos coincidir en un espai concret del món entre tantes persones com hi havia.

Joaquina

BANDERES ROGES

De manera natural, quan tot el nostre ésser vibra en una altra freqüència, les persones que no sintonitzen amb la nostra emissora, desapareixen. Potser siga un distanciament temporal fins que les coses s’ajusten, potser siga definitivament.
Hi ha que deixar anar, soltar. És la manera més senzilla de fer espai energètic per deixar entrar les persones que t’acompanyaran amb la nova manera que tens de veure el món, de sentir-lo.
Caminar alerta i estar serena son la base del nou anar i d’aquesta manera, a la primera senyal, treure les banderes roges.
T’has preguntat alguna vegada quines són les teues banderes roges?
Aquestes són les meues:
۞Persones a les que no tens res que dir.
۞Persones que critiquen i et critiquen.
۞Persones que et censuren i avergonyeixen.
۞A les súper ocupades.
۞A les immadures, impredictibles i irresponsables.
۞A les manipuladores i controladores.
۞A les que et bombardegen amb propostes amoroses sols conèixer-te.
۞A les que t’absorbeixen i exprimeixen.
۞A les demandants incansables.
Joaquina

FRAGMENT D'UN NOU CAPÍTOL

He comprés que tota la meua vida ha estat fer aquest camí que m’ha dut a tu. Trobar-te és un final per poder encetar un nou principi. Arribar-hi ha estat veure que ja ho sabia tot, sols ho he tornat a recordar. La memòria m'ha fet entendre que en l’amor no tot val.

Joaquina

LA MÀGIA D'ESCRIURE

Descriure el procés creatiu és complicat. Crec que si ens posarem a definir-lo cada autora, cada autor ho faria d’una manera ben distinta. Però qui el defineix hui sóc jo i jo, no puc dir una altra cosa que escriure, crear, és pura màgia.
Després de dies irregulars de treball, de manca de concentració i d’un munt de dubtes pel que estava fent, la novel·la en la que treballe fa més d’un any, m’ha atrapat de nou. Rellegir el que havia escrit, m’ha enamorat de nou i amb la il·lusió arrepapada al cor m’hi he cabussat. Un fragment per compartir:
“Aquest tipus d’encontres no té explicació. Quan es produeixen se sent com si una força superior unira l’ànima de les dues persones. No hi ha que oblidar que la trobada, entre altres coses, no ha estat buscada, s’ha produït d’una manera que podríem anomenar casual. De fet, aquest va ser el meu cas. Et veus front a un perfecte desconegut i sents una atracció fortíssima que no és dels cossos, ni té a veure amb la seua personalitat, perquè no el coneixes, és un tiró que es produeix des de l’ànima. El descobriment de l’altre et marca d’una manera molt profunda que és difícil d’entendre per als protagonistes i d’explicar per als que no ho han experimentat. Quan ocorre aquest tipus d’experiència, la teua vida ja no serà la mateixa. Ja no tornaràs a ser la persona que havies estat perquè tot el teu ésser es transforma, es mou, bull. El cor et fa mal i la sensació que t’explota el pit es fa cada vegada més forta. Et capgira la vida, te la posa potes amunt.”

QUINA

MOMENT PER COMPARTIR

Cap de setmana de tardor. Oratge inquiet. A l’exterior de l’estudi, dia humit i fosc. A l’interior: pau, concentració, hores i hores de treball intens. Música de Ludovico Einaudi, llenya cremant a La llar, infusions i molta, moltíssima serenitat. Al cor, gratitud infinita.

Quina

ELS EFECTES D'ALGUNS AMORS

Continue, incansable, investigant l'amor, els efectes que produeix sobre les persones. I quan ja em pensava que res em sorprendria, em trobe amb el llibre "Deliri d'amor" d'Alda i Merini. Aleshores, com si un terratrèmol em sacsara de dalt a baix, el dolor durant la lectura m'atrapa i em deixa sense alé.
Alguns fragments del llibre:

"...Vaig repudiar la casa i a mi mateixa perquè m'havia pres l'home estimat. Vaig repudiar la vida que havia deixat entrar la mort al cos d'ell. El vaig repudiar fins i tot a ell, que ho havia permés. I aquesta fou la meua fatal abstracció. Aquesta fou la meua follia, que em va empényer a l'homicidi més terrible: la meua pròpia existència"

"...Em vaig enamorar d'una manera tan destructiva i total fins a punt de perdre la identitat. I quan me'l van enterrar vaig perdre fins i tot el principi de l'amor, que significa, virtualment, perdre la raó de viure. No sabia a qui donar la culpa perquè jo mateixa estava tan impregnada de culpa que no hauria pogut suportat cap altre pes.

DELIRI D'AMOR (ALDA MERINI)

REFLEXIÓ EN UN DIA MOLT IMPORTANT

SÓC UNA DONA COM TU


Sóc una dona que cada dia, quan òbric els ulls, comence a viure de nou. Em reinvente cada dia. Estic en un etern aprenentatge en el que, de vegades, les situacions en les que nade flueixen harmònicament. D’altres, sent unes fortíssimes ganes de fugir del meu cos.
Sóc una dona tan especial com tu, tan fantàstica com tu, tan cabrona com tu, tan amorosa com tu, tan segura de les decisions, que al llarg del camí he pres, com tu... Puc continuar dient tantes coses de mi, que son, tan iguals a les que t’ocorren a tu, fins que les paraules, deixen de brollar de les meues mans cansades d’escriure. Però, de totes les veritats que em defineixen, que m’acompanyen i que m’edifiquen, t’assegure que sols hi ha una que hui em fa sentir-me orgullosa de l’ésser en el que m’he convertit i és la certesa d’haver estat capaç de fer realitat tots els meus somnis. D’haver transitat tots els camins que s’han creuat al meu pas, que t’assegure que han estat molts i, d’haver estat capaç d’extraure-hi aprenentatges molt valuosos.

Joaquina

FRAGMENT DE LA MEUA DARRERA CREACIÓ

...Curiosament, la relació amb una persona tan tòxica en un principi et fa creure que realment eres important. Et concedeix, per breus instants, un poder que t’ eleva i t’impulsa a fregar la gloria. Aquesta mena d’emocions genera una potent addicció. Et manté alerta tothora, esperant que l’altre respire per tu mirar de generar-li l’oxigen suficient i de qualitat. Et fa multiplicar per infinit les capacitats personals que de sobte et sembla que no les havies sabut explotar. Et creixen una mena de tentacles que et permeten fer pel teu estimat qualsevol cosa que et demane, alimentant-te la vanitat. Tot comença quan, el teu venerat, et proporciona una dosi d’un còctel emocional que conté ingredients que tu no vols acceptar que necessites. La substància t’emborratxa de tal manera que sols vius desitjant que t’injecte la següent dosi. Per rebre-la, faràs qualsevol cosa, pagaràs tots els diners que tingues, recorreràs els quilòmetres necessaris i netejaràs tota la merda que l’altre genere sense cap tipus de queixa. Permetent la total devaluació del teu propi ésser. Entres així, sense adonar-te’n, a formar part de la xarxa d’esclaus emocionals.

JOAQUINA