POEMES TROBATS

Hui he trobat una llibreta barrejada entre els joguets de la meua neboda Alexia. M'ha dit que volia pintar i, en obrir la caixa on guardem les seues coses, els meus ull s'han aturat en la llibreta roja. La veritat és que no sé com hi havia arribat. L'he fullejada i he trobat poemes que vaig escriure fa mols anys. Poemes que rere les paraules, guarden imatges, sentiments, un nom, el d'un ésser estimat. Els he llegit. He deixat que la melangia m'acaronara, que el rastre de l'amor accelerara el meu cor. He vulgut recordar el rastre de l'amor en mi.
Vull compartir aquest instant amb un dels poemes que un amor intens i profund m'hi va deixar.

M'HAN PARLAT DE TU

Hui, algú
t'ha esmentat.
Hui, algú
t'ha recordat.
Hui, amor
t'he enyorat.

QUINA

DIR ADEU

Acomiadar-me sempre m'ha resultat molt difícil. Dir adeu, de vegades suposa molt més. És sentir que en realitat el que fas és tancar una porta per la que la teu energia s'escola sense remei. Hui, dic una adeu dolorós perquè, estime a qui acomiade des de les profunditats del meu ésser. Però també m'estime i sent que l'amor que done no retorna.A hores d'ara, no m'abelleix esperar. Desfullar margarides, a la meua edat, és molt avorrit. Ja no tinc temps. La vida segueix i tinc moltes coses per viure. Moltes abraçades que donar i rebre, mirades en les que perdre'm i molts somriures que regalar.
Tanque una porta. N'òbric una altra. Al davant, la immensitat.
QUINA