LA VIDA ÉS UNA RODA

Fa dies que no m’ature a fer una de les meues reflexions profundes. Que no observe el meu voltant. Vaig capficada en la meua persona, els meus pensaments, els esdeveniments que han vessat sobre l’anar quotidià canvis molt profunds. Transformacions que m’han commogut, que m’obliguen a reinventar-me cada dia. Però hui, la vida que és tan sàvia, m’ha recordat que tot i que jo no m’ho pense, ella no para. No ho pot fer perquè, precisament aquesta és la seua missió: obligar-nos a caminar, a créixer, a canviar, a obrir la ment i a enderrocar estructures. Per a dur a terme el seu treball funciona com una mena de roda que de vegades gira a una velocitat de vertigen. Altres, lentament, prenent-se el seu temps, agafant forces per plantar-te davant dels nassos l’experiència de vida que t’ha preparat, la que t’aportarà el nou aprenentatge. La majoria de vegades no és res de nou, és un recordatori que et fa revisar si has fet els deures i has incorporat al tot el teu ésser una lliçó que ja havies viscut. Puc dir ben orgullosa, que si, que ja em circula per les venes la comprensió que havia de tindre. Que m¡he fet més sàvia, més forta, més madura, infinitament més..... Joaquina