dijous, 30 d’agost del 2018

EL REFUGI DE LA PARAULA

Entono una canción de amor
desde las piedras de mi cuerpo,
desde los altos picos de mis montañas,
desde las ardientes arenas
de mis desiertos.
Te acaricio con hojas verdes,
con plantas verdes,
con hierbas verdes.
Te baño en la vegetación,
y te siento en mi pecho,
la tierra.
Te calmo con aguas centelleantes,
te refresco en mis océanos.
Mi canción de amor para ti
es mi cuerpo,
la tierra,
que te alimenta,
que te viste,
que te ofrece un hogar.
Apréndete mi canción,
y mi canción te curará;
canta mi canción,
y te llevará a la totalidad;
danza conmigo, y serás santa.

A.S.M

dimecres, 22 d’agost del 2018

SAVIS

"Cuando veas una pequeña luz brillar, ¡síguela!Si te dirige al pantano, pues ya saldrás de él. Pero si no la sigues, toda tu vida vivirás arrepentido, porque nunca, nunca sabrás, si esa...era TU estrella"

SÉNECA

Precioses paraules que per mi han estat una màxima. Llàstima que amb els anys, quan veus una llum, encara que brille amb molta intensitat, seguir-la et planta cara. Saps que si et du al pantà podràs ixir perquè ja hi has arribat moltes vegades. La qüestió és si t'abelleix provar sort i descobrir si acabaràs o no, empantanada.

dissabte, 4 d’agost del 2018

L'AMOR I JO

A hores d'ara, no tinc altre remei que confessar que en aquests dies, la idea de l'amor em té captivada. Efectivament parle de idea que no de sentiment perquè, malgrat la meua ressistència, he d'admetre que durant molts anys de la meua vida he navegat en una mar de confusió pel que respecta a l'amor. En aquestes meravelloses vacances recien iniciades, estic rellegint algunes de les novel·les que passaren per les meues mans joveneta i que ara, des de l'agraïda maduresa, aconsegueixen novament que el meu cor vibre. Malgrat que la idea de l'amor me s'ha fet miquetes amb l'experiència, els meus ulls es queden enganxats llegint incansables, els fragments que trobe que fan referència a l'amor. I em deixe anar...i recupere la innocència perduda mentre els mots pronunciats en veu alta m'eleven.

"El motivo que tenía para reír de esa manera no tenía que ver con el ridículo que acababa de pasar sino con el enorme gusto que le había dado descubrir un sonido nuevo. El sonido del amor.
Se trataba de un murmullo que sonaba a risas, a reventar de olas, a estallido de alegría mezclado con el ruido de hojas secas arrastradas por el viento, a música sacra que vibraba en su estómago, en su cabello, en toda su piel y, por supuesto, en el interior de su oído".

(TAN VELOZ COMO EL DESEO) DE LAURA ESQUIVEL.

dimecres, 1 d’agost del 2018

SOBRE L'AMOR

"He concebido en mi corazón una pasión ferviente y solemne que se inclina hacia ti, te atrae hacia mi centro y mi fuente de la vida, te envuelve en mi existencia y, ardiendo en una llama pura y poderosa, nos fusiona en una.

JANE EYRE

BRONTE CHARLOTTË