dimecres, 19 de gener de 2022

EL REGRESO

 Después de mucho tiempo y casi sin pensarlo, paso de nuevo por aquí para encontrarme con vosotros queridos lectores y lectoras, como más me gusta, a través de la palabra.

Han pasado muchas cosas des de la última vez que escribí un post, no sólo en mi pequeño mundo, sino también en el grande, en el que compartimos y que parece querer autodestruirse para hacerse de nuevo. Tal vez, al igual que nos está ocurriendo a muchos de nosotros que hemos visto como hemos dejado de ser quienes éramos perdiendo hábitos, costumbres y relaciones porque hemos vuelto a nacer y ahora ya no tenemos pasado ni nos interesa el futuro. Hemos entendido y más vale que también aprendido, que sólo existe un eterno presente. Y así  ando viviendo, a tientas, en plena presencia a cada instante, pues no quiero perderme nada de este nuevo caminar. Me interesa todo lo que acontece a mi alrededor y todos los seres que se cruzan en mi camino, pues he entendido el gran regalo que supone la oportunidad de existir.

Me apetece compartir con vosotros, al igual que en otras ocasiones, un fragmento de una joya de libro que ha caído en mis manos y que, en la medida que avanzo en la lectura, me muestra la grandeza del autor que tuvo la gentileza de crear esta exquisitez:

"Isabel frunció el ceño ligeramente. Estaba desconcertada, y no estoy seguro de que sintiera cierto miedo. Creo que comenzaba a darse cuenta de que el Larry que había entrado en el cuarto unas horas antes, aunque no había cambiado de aspecto y se mostraba tan franco y cordial como siempre, no era aquel Larry, cándido, sencillo y alegre, algo testarudo en su opinión, pero encantador, que ella conoció en otros tiempos. Lo había perdido una vez, y al volverlo a ver lo tomó por el de antes, y creyó que aunque hubieran cambiado las circunstancias todavía era de ella. Y, como si hubiera intentado sujetar con las manos un rayo de sol, lo había visto escurrírsele de entre los dedos, quedando perpleja."

W. Somerset Maughan: Al filo de la navaja.

dijous, 25 de novembre de 2021

UN REGAL

 M'he agafant un moment per fer una ullada a les xarxes per esbrinar alguna informació referent a la mort, fa uns dies, d'una persona meravellosa, una gran esriptora  que ha mort.

Efectivament hi he trobat moltes coses boniques que es queden curtes però que d'alguna manera volen reflectir l'apreci i el valor per aquest ésser. Però crec que d'entre totes les frases que he llegit, una m'ha colpit per sobre de totes. La vull compartir perquè crec que és un gran consell per caminar el moment present:

"Y recuerda aquello que está escrito. Amar al semejante es mirar de frente a Dios"

(Los miserables).

diumenge, 22 d’agost de 2021

REFLEXIÓ DEL DIA

 

Hui estic submergida en un profund estat reflexiu. Periòdicament tinc dies així. Que tot siga dit, fan molt de bé si els encares com cal.

M’he fet conscient de la gran quantitat d’energia i temps que dediquem a aconseguir allò que, en un moment determinat, hem decidit que és bo i la que perdem apartant tot el que decidim que és dolent.

Em pregunte aleshores, quina és la fusta que mesura el bé o el mal. Les coses bones o dolentes. El que ens convé i el que no. Ho fem des del cor o des del cap? Des de la individualitat o des del col·lectiu del que per damunt de tot volem formar part?

No sé des d’on ho feu vosaltres benvolgudes lectores i lectors, però jo he decidit que tot i que resulte complicat esbrinar com fer-ho, vull aprendre a decidir des del cor. Per si us és útil he descobert un indici important que m’ajuda a començar i és que, siga quin siga el camí que triem, com deia Carlos Castaneda,  que tinga cor i saps que té cor, perquè la decisió et deixa en pau.

 

Joaquina

dimarts, 17 d’agost de 2021

UNA CERTEZA

 Muchos creen que el amor crece, pero lo que crece es el conocimiento y el amor simplemente se expande para contenerlo. El amor es solo la piel del conocimiento.

"La cabaña" WM. Paul Young

dimecres, 14 de juliol de 2021

EL NUEVO CAMINO

 La única guía en el camino del conocer es la humildad.

Joaquina

dimarts, 13 de juliol de 2021

divendres, 25 de juny de 2021

NOUS PROPÒSITS

 La publicació d'un nou llibre sempre és una gran il·lusió. Representa el naiximent d'una criatura teua que prega ser acompanyada en el camí que ha de transitar cap a les llibreries i les lectores i lectors. He estat molt atrafegada amb la campanya de promoció del darrer llibre "NOAH VOL SER UN DRAC" que per cert, està tenint una gran acollida, molt bones crítiques. Aleshores crec que ja el puc anar assoltant, deixar-lo anar sol.

Hui he représ l'escriptura de la novel·la d'adults en la que estava immersa quan arribaren noves propostes de publicació i l'entrega de treballs. és hora d'allunar-me del món per centrar-me en crear sense un objectiu pròxim, sols escriure, crear, fer allò que millor sé fer. 

Ací teniu un fragment del primer capítol de l'obra que havia oblidat completament. Per si és del vostre interés...

"Fede traspuava alegria i sensualitat. Contagiava l’entusiasme per viure aventures i viatjar. Els anys que vam estar casats, vaig gaudir de la vida i de l’amor com no ho tornaré a fer mai, n’estic segura. També sé que, quan ens vam separar, era el moment perfecte per iniciar nous camins individualment perquè, si alguna cosa he aprés en els anys que fa que tinc la llibreria, que escolte la clientela i compartisc alguna tisana que altra, és que no hi ha res etern. L’amor per algú en concret, en especial, tampoc. Es a dir, l’estima es conserva normalment alimentada pels records del que es va viure,  però la passió, el desig, sentir que el món s’atura quan hi eres amb l’estimat, que el cos et tremola quan et mira; s’esfuma. Al seu lloc queda un sediment incert. Escorcollar la composició exacta dels sentiments que el conformen és tan arriscat que, en general, les parelles aprenem a viure sostenint-nos sobre un solatge emocional que de tant xafar-lo acaba sent una capa dura en la superfície que transmet una certa seguretat. Amb els anys, les vivències, la convivència i l’evolució individual, potser aquesta base de construcció dubtosa, minve. Aleshores, un moviment en falç, un imprevist, una lleu alteració de l’ordre conegut; provoca un sisme de conseqüències devastadores.

Joaquina