diumenge, 22 d’agost de 2021

REFLEXIÓ DEL DIA

 

Hui estic submergida en un profund estat reflexiu. Periòdicament tinc dies així. Que tot siga dit, fan molt de bé si els encares com cal.

M’he fet conscient de la gran quantitat d’energia i temps que dediquem a aconseguir allò que, en un moment determinat, hem decidit que és bo i la que perdem apartant tot el que decidim que és dolent.

Em pregunte aleshores, quina és la fusta que mesura el bé o el mal. Les coses bones o dolentes. El que ens convé i el que no. Ho fem des del cor o des del cap? Des de la individualitat o des del col·lectiu del que per damunt de tot volem formar part?

No sé des d’on ho feu vosaltres benvolgudes lectores i lectors, però jo he decidit que tot i que resulte complicat esbrinar com fer-ho, vull aprendre a decidir des del cor. Per si us és útil he descobert un indici important que m’ajuda a començar i és que, siga quin siga el camí que triem, com deia Carlos Castaneda,  que tinga cor i saps que té cor, perquè la decisió et deixa en pau.

 

Joaquina

dimarts, 17 d’agost de 2021

UNA CERTEZA

 Muchos creen que el amor crece, pero lo que crece es el conocimiento y el amor simplemente se expande para contenerlo. El amor es solo la piel del conocimiento.

"La cabaña" WM. Paul Young

dimecres, 14 de juliol de 2021

EL NUEVO CAMINO

 La única guía en el camino del conocer es la humildad.

Joaquina

dimarts, 13 de juliol de 2021

divendres, 25 de juny de 2021

NOUS PROPÒSITS

 La publicació d'un nou llibre sempre és una gran il·lusió. Representa el naiximent d'una criatura teua que prega ser acompanyada en el camí que ha de transitar cap a les llibreries i les lectores i lectors. He estat molt atrafegada amb la campanya de promoció del darrer llibre "NOAH VOL SER UN DRAC" que per cert, està tenint una gran acollida, molt bones crítiques. Aleshores crec que ja el puc anar assoltant, deixar-lo anar sol.

Hui he représ l'escriptura de la novel·la d'adults en la que estava immersa quan arribaren noves propostes de publicació i l'entrega de treballs. és hora d'allunar-me del món per centrar-me en crear sense un objectiu pròxim, sols escriure, crear, fer allò que millor sé fer. 

Ací teniu un fragment del primer capítol de l'obra que havia oblidat completament. Per si és del vostre interés...

"Fede traspuava alegria i sensualitat. Contagiava l’entusiasme per viure aventures i viatjar. Els anys que vam estar casats, vaig gaudir de la vida i de l’amor com no ho tornaré a fer mai, n’estic segura. També sé que, quan ens vam separar, era el moment perfecte per iniciar nous camins individualment perquè, si alguna cosa he aprés en els anys que fa que tinc la llibreria, que escolte la clientela i compartisc alguna tisana que altra, és que no hi ha res etern. L’amor per algú en concret, en especial, tampoc. Es a dir, l’estima es conserva normalment alimentada pels records del que es va viure,  però la passió, el desig, sentir que el món s’atura quan hi eres amb l’estimat, que el cos et tremola quan et mira; s’esfuma. Al seu lloc queda un sediment incert. Escorcollar la composició exacta dels sentiments que el conformen és tan arriscat que, en general, les parelles aprenem a viure sostenint-nos sobre un solatge emocional que de tant xafar-lo acaba sent una capa dura en la superfície que transmet una certa seguretat. Amb els anys, les vivències, la convivència i l’evolució individual, potser aquesta base de construcció dubtosa, minve. Aleshores, un moviment en falç, un imprevist, una lleu alteració de l’ordre conegut; provoca un sisme de conseqüències devastadores.

Joaquina

dilluns, 24 de maig de 2021

CONFIANÇA

 El rostre de l'amor sols el podem vore si aconseguim enderrocar els murs darrere dels quals s'amaguen les nostres pors. Aleshores podrem fluir en llibertat cap el nostre destí.

Aquest missatge és una comprensió preciosa compartida hui amb Carmen però que està en boca de la tribu de dones sàvies que m'acompanyen dia a dia en aquest nou anar per la vida on la consciència, elevada a la enèssima potència, s'encarrega de recordar-nos que a una vida nova no podem dur càrregues i deixades de l'anterior etapa.

Joaquina


divendres, 21 de maig de 2021

MAGIA

 Hoy es uno de esos días en los que la magia acecha por doquier. Una de esas jornadas que se te despliega delante de la nariz como un abanico lleno de infinitas posibilidades. Des de que he abierto los ojos que la gratitud me sale a borbotones de la boca. Por cosas muy pequeñas, senzillas y simples, entre ellas reconocer lo que supone estar viva.

Como colofón a la lluvia de imprevistos llenos de polvo de estrellas, mi amiga Carmen me manda este mensaje:

"Sin la añoranza del pasado ni diseño del futuro, amanece el inocente instante presente".

Gracias, gracias, gracias.

Joaquina