SÓC UNA ÀGUILA

Diuen què, quan s’apropa una turmenta, els pardals fugen i s’amaguen. Però, també diuen què, les àguiles, volen més alt.

L'AMOR PROPI

Hui m’he despertat amb una sensació molt coneguda al cos. En un estat que feia molt de temps que m’havia abandonat però que, en sentir-lo de nou, he reconegut instantàniament. És tracta senzillament, de la calma interior que m’habitava de nou. Que m’ha vingut a recordar que sóc capaç de superar qualsevol entrebanc que la vida em pose.
Hui sent que tot és possible però també sé que sóc jo i sols jo, qui puc materialitzar qualsevol realitat. Si em pregunte què és el que vull en el moment present, puc afirmar sense cap mena de dubte que just, la vida que tinc, la que visc, la que sent. Amb un munt d’oportunitats al davant per fer-les possibles realitats però sense pressa. Poc a poc, assaborint-les, acaronant-les. Estime intensament i aquest amor em fa veure la grandesa del que en realitat sóc capaç. M’estime i aquest amor propi m’obliga a acceptar en la meua vida sols aquells éssers que em saben veure.
Joaquina