divendres, 19 de març de 2021

LA SUBTIL DIFERÈNCIA

Al llarg de la vida, u aprèn la subtil diferència que hi ha entre sostindre una mà i encadenar l’ànima. Aprén que l’amor no és fer l’acte sexual i que una parella no significa seguretat. I comença a aprendre que un bes no és un contracte i que els regals no son promeses. I u comença a acceptar els seus fracassos amb el cap ben alt i els ulls oberts. I aprèn a construir nous camins en el present perquè les planificacions futures tendeixen a no produir-se mai. Així que u acaba plantant el seu propi jardí i acaronant la seu ànima enlloc d’esperar que un altre li duga flors. I comprén que realment té forces per aguantar, que és realment fort i que amb cada adéu, aprèn. Joaquina

ARRIBAR A UN FINAL

Tot arriba al seu temps a un final. La qüestió és com aconseguim pair dins nosaltres allò que acaba. Com som capaços de digerir i entendre el que va ser, el que va haver i travessar-ho. Aquest moviment suposa acceptació i comprendre la finitud de tota l’existència. De vegades pensem, que és suficient amb passar pàgina i fer com que la vida continua i ací no ha passat res i que, d’aquesta manera, s’ha tancat una experiència dolorosa. Però, la realitat és que la fi d’alguna cosa no implica el seu final en u mateix. L’elaboració d’un final requereix un treball i hi ha un temps per a cadascú. No és cert que un dol té un temps determinat. Una bona aposta és reconèixer el que va ser, què no va ser possible i acceptar eixa pèrdua, eixe final. Donar-nos permís per honrar els encontres i els acomiadaments des del cor. Des d’un cor sense barreres, sense rancúnies. Amb la plena consciència de reconèixer-nos vulnerables i que aquesta vulnerabilitat, ens fa més forts. Joaquina