ARRIBAR A UN FINAL

Tot arriba al seu temps a un final. La qüestió és com aconseguim pair dins nosaltres allò que acaba. Com som capaços de digerir i entendre el que va ser, el que va haver i travessar-ho. Aquest moviment suposa acceptació i comprendre la finitud de tota l’existència. De vegades pensem, que és suficient amb passar pàgina i fer com que la vida continua i ací no ha passat res i que, d’aquesta manera, s’ha tancat una experiència dolorosa. Però, la realitat és que la fi d’alguna cosa no implica el seu final en u mateix. L’elaboració d’un final requereix un treball i hi ha un temps per a cadascú. No és cert que un dol té un temps determinat. Una bona aposta és reconèixer el que va ser, què no va ser possible i acceptar eixa pèrdua, eixe final. Donar-nos permís per honrar els encontres i els acomiadaments des del cor. Des d’un cor sense barreres, sense rancúnies. Amb la plena consciència de reconèixer-nos vulnerables i que aquesta vulnerabilitat, ens fa més forts. Joaquina