Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CARTA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CARTA. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 d’abril del 2014

ALUMNES DE L'AULARI INFANTA ELENA DE RÀFOL DE SALEM

Un e-mail per a Joaquina.

Som els  alumnes i les  alumnes de tercer, quart, cinquè i sisè de l'aulari Infanta Elena de Ràfol de Salem i formem part del CRA Serra de Benicadell que està en la comarca de la  Vall d'Albaida.
Hem llegit el teu llibre, “ Martina y los enredos del hada Amarilla”, (bé un dels teus llibres, perquè Àngela ens ha dit que has escrit molts i així ho hem pogut comprovar visitant el teu bloc. També hem vist que sobretot escrius en valencià i que aquest és el primer llibre que has escrit en castellà. Nosaltres pensem que ho fas molt bé i que hauries d'escriure molts més, perquè ens ha agradat moltíssim. Un dia Àngela, mentre llegíem el llibre, ens va dir que imaginàrem que cada un de nosaltres tenia una fada i que li demanàrem un desig. Alguns companys i companyes van compartir desitjos i altres en van regalar. Vam passar una vesprada genial. Estaria molt bé això de tindre una fada!

També volíem fer-te unes preguntes:
- Pareix que el llibre no haja acabat. Hi haurà una segona part?
- Es pot convertir en una col·leció de contes de les aventures de “Martina y el hada Amarilla” ?
T'enviem unes fotos del nostre club de lectura “ Show Lectura”, fa poc que l'hem creat i tenim molta il·lusió.
Ens agradaria molt que vingueres  a visitar-nos, però sabem que també eres mestra i que estàs molt ocupada.
 Esperem que pugues contestar-nos, és la primera vegada que li escrivim a una escriptora, i estem un poc nerviosos, però també molt contents.
Una abraçada.

Júlia, Andrea, Érika, Claudia, Vera, Álvaro, Teresa, Joan, Carlos, Erik i Pablo.

dijous, 14 de febrer del 2013

PER SAN VALENTÍ...




No m’ho esperava, la veritat. Mai no hauria pensat que el cor pogués bategar amb tanta força. Però ho ha fet. En veure’t, l’he sentit estremir-se primer i començar poc a poc la cavalcada. Lentament, amb cops secs i precisos a l’inici. Després, el ritme s’ha accelerat i he hagut de fer un esforç per controlar els moviments bojos que em trencaven per dins i amenaçaven amb tallar-me la respiració.

 M’he aturat al cim de la muntanya on cada dia t’espere després d’una boja carrera per veure’t arribar-hi. He restat quieta, a l’aguait de qualsevol indici que em pogués avisar de la teu presència.       He sentit a sobre la teua respiració i la pell s’ha eriçat amb el contacte del teu alé. Amb els ulls una mica tancats t’he vist i m’he commogut. És cert, malgrat els anys, continue emocionant-me en veure’t aparèixer primer tímidament per després mostrar-te amb total plenitud.

Quan t’he tingut a sobre t’he alenat amb força fins que t’he pogut sentir molt a dins. Aleshores he desfet el camí per tornar a casa amb una veloç carrera pensant, com sempre, que t’estime DIA. Que malgrat que sóc presonera de les teues hores, minuts i segons, et necessite per somiar, crear i imaginar que potser a la fi, quan despuntes rere les muntanyes, un dia qualsevol, em portes allò que tant desitge.


Joaquina