dijous, 28 de febrer del 2013

LLUM PER A UN DIA GRIS

La felicidad no llega de forma automática,
no es una gracia que un destino venturoso puede
concedernos y un revés arrebatarnos; depende
exclusivamente de nosotros. No se consigue ser feliz
de la noche a la mañana, sino a costa de un trabajo
paciente, realizado día tras día. La felicidad se construye,
lo que exige esfuerzo y tiempo. Para ser feliz hay
que saber cambiarse a uno mismo.

LUCA Y FRANCESCO CAVALLI-SFORZA

dimarts, 26 de febrer del 2013

ÀNIMA




M’has abraçat
en la fredor
de la solitud.

Als teus braços
Hi he trobat
Pau i serenitat.

dijous, 21 de febrer del 2013

MALEIT BULLYING


Ser o no ser…” deia Willian Sakespeare.

                Aquesta famosa frase que ens acompanya des de que tinc record, m’ha vingut al cap aquest matí. Just quan feia una reflexió sobre la individualitat, la nostra manera de ser i com no, sobre el maleit bullying.
                Desafortunat, horrible, dolorós i terrible assetjament escolar que sembla no tindre fi i del que vaig tindre notícia ahir una altra vegada.  La mare de l’adolescent, que ja no és alumne meu, em va contar coses que em trencaren el cor. Em va demanar si li podia portar un exemplar del meu llibre “SOS! BULLYING” per al fill. El primer que he fet aquest matí ha estat posar-me’l dins de la bossa del cole. Aleshores he pensat que seria interessant fer-li una dedicatòria perquè Paco és un gran admirador dels meus llibres.
                Després de fer la dedicatòria, he pensat compartir-la amb tots els seguidors del bloc. Tal vegada ajude a algú més.
                “Ser o no ser...eixa és la qüestió” deia sakespeare.
Jo et dic Paco, que sempre “ser tal i com eres”. Per sobre de les dificultats, del desamor, de la solitud, de la desesperança i , malgrat el sofriment. Ser tu i aprendre a estimar-te i reconèixer tots els valors que tens, que en són molts. Veuràs com mitjançant  la confiança en la teua persona poc a poc el dolor s’esfuma.

Amb afecte, Quina

dijous, 14 de febrer del 2013

PER SAN VALENTÍ...




No m’ho esperava, la veritat. Mai no hauria pensat que el cor pogués bategar amb tanta força. Però ho ha fet. En veure’t, l’he sentit estremir-se primer i començar poc a poc la cavalcada. Lentament, amb cops secs i precisos a l’inici. Després, el ritme s’ha accelerat i he hagut de fer un esforç per controlar els moviments bojos que em trencaven per dins i amenaçaven amb tallar-me la respiració.

 M’he aturat al cim de la muntanya on cada dia t’espere després d’una boja carrera per veure’t arribar-hi. He restat quieta, a l’aguait de qualsevol indici que em pogués avisar de la teu presència.       He sentit a sobre la teua respiració i la pell s’ha eriçat amb el contacte del teu alé. Amb els ulls una mica tancats t’he vist i m’he commogut. És cert, malgrat els anys, continue emocionant-me en veure’t aparèixer primer tímidament per després mostrar-te amb total plenitud.

Quan t’he tingut a sobre t’he alenat amb força fins que t’he pogut sentir molt a dins. Aleshores he desfet el camí per tornar a casa amb una veloç carrera pensant, com sempre, que t’estime DIA. Que malgrat que sóc presonera de les teues hores, minuts i segons, et necessite per somiar, crear i imaginar que potser a la fi, quan despuntes rere les muntanyes, un dia qualsevol, em portes allò que tant desitge.


Joaquina

divendres, 8 de febrer del 2013

MATERIAL SOBRE "EL BRAÇALET DE LA PRINCESA MORA"




A banda d'escriure els llibres, estimats lectors i lectores, m'encanta visitar els centres on estudieu i compartir amb vosaltres una estona i respondre a les vostres preguntes però, això cada vegada és més difícil. El meu horari a l'escola no m'ho permet. He pensat escriure unes paraules que us pugen servir.

                El “BRAÇALET DE LA PRINCESA MORA” va ser la segona novel·la que vaig publicar. Guarde un record molt bonic d'aquell període de creació. Primer  perquè Pep Llorenç, l’editor de l’editorial  Tabarca, em va animar molt a escriure-la. I en segon lloc perquè vaig fer un viatge divertit i especial a Granada per tal de veure la mesquita que apareix al llibre. Per cert, tota aquesta part de la novel·la és real, la vaig viure així, tal qual. També ho és el càmping i Honorat, jo hi he acampat un parell de vegades.
            Heu de saber que les rutes de muntanya que hi ha les vaig caminar moltes vegades i vaig gaudir-ne  del paisatge i de la màgia que aquest territori de la Marina desprén. De fet, va ser fent aquestes rutes i parlant amb els amics que m'hi acompanyaven que m'hi vaig inspirar per escriure l'obra.
El castell de la portada, també és el mateix que visiten els nostres protagonistes, un amic va fer la foto. Al obrir el llibre i observar portada i contraportada, veureu la imatge completa. Quan jo vaig pujar hi havia un camí estret i difícil per accedir-hi, ara no sé com estarà perquè han passat molts anys.


Salutacions i bona lectura. Em podeu fer preguntes  que us respondré des del bloc.










dimecres, 6 de febrer del 2013

CRÍTICA DE "SOS! BULLYING" A LLETRES VALENCIANES






Aquest enllaç va dirigit a l'alumnat que esteu llegint el llibre SOS! BULLYING a l'institut i busqueu informació.
És una crítica que va fer Enric Ramiro Roca a la revista "LLETRES VALENCIANES", nº 29.
Tot i que no és un resum com demaneu molts, l'article explica amb molta claredat la temàtica del llibre.
Bona lectura! 

http://dglab.cult.gva.es/Libro/articulos_lletres/lletres_29/29_infantil_juvenil/bullying.pdf

dimarts, 5 de febrer del 2013

COL·LECCIÓ "LLEGIM AMB QUINA" PER A INFANTIL

        






L'editorial Bullent ha elaborat una pàgina dedicada a la col·lecció de lectura: "Llegim amb quina".També hi apareixen els quaderns d'activitats i la metodologia de treball per al seu ús.
Adjunte l'enllaç per facilitar l'accés a la informació.

http://www.bullent.net/lectoescriptura