Hui estic submergida en un
profund estat reflexiu. Periòdicament tinc dies així. Que tot siga dit, fan
molt de bé si els encares com cal.
M’he fet conscient de la gran
quantitat d’energia i temps que dediquem a aconseguir allò que, en un moment
determinat, hem decidit que és bo i la que perdem apartant tot el que decidim
que és dolent.
Em pregunte aleshores, quina és
la fusta que mesura el bé o el mal. Les coses bones o dolentes. El que ens
convé i el que no. Ho fem des del cor o des del cap? Des de la individualitat o
des del col·lectiu del que per damunt de tot volem formar part?
No sé des d’on ho feu vosaltres
benvolgudes lectores i lectors, però jo he decidit que tot i que resulte
complicat esbrinar com fer-ho, vull aprendre a decidir des del cor. Per si us
és útil he descobert un indici important que m’ajuda a començar i és que, siga
quin siga el camí que triem, com deia Carlos Castaneda, que tinga cor i saps que té cor, perquè la decisió
et deixa en pau.
Joaquina
