... En obrir-la, l’absoluta immensitat d’una mar blava i en calma em va acollir en una abraçada càlida i tendra. Aquell era el meu lloc, ho vaig saber en el precís instat que la mar i els meus ulls es van trobar. En realitat vaig pensar que ho havia sabut sempre. Que havia estat una d’eixes certeses profundes i sòlides que tens a dins però que sols ixen a la superfície quan son necessàries. Quan la seua confirmació és una àncora de salvació...
Joaquina.
Fragment de la novel·la en la que treballe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada