Acomiadar-me sempre m'ha resultat molt difícil. Dir adeu, de vegades suposa molt més. És sentir que en realitat el que fas és tancar una porta per la que la teu energia s'escola sense remei. Hui, dic una adeu dolorós perquè, estime a qui acomiade des de les profunditats del meu ésser. Però també m'estime i sent que l'amor que done no retorna.A hores d'ara, no m'abelleix esperar. Desfullar margarides, a la meua edat, és molt avorrit. Ja no tinc temps. La vida segueix i tinc moltes coses per viure. Moltes abraçades que donar i rebre, mirades en les que perdre'm i molts somriures que regalar.
Tanque una porta. N'òbric una altra. Al davant, la immensitat.
QUINA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada