diumenge, 12 de juliol del 2020
CAMINANT CAP A LA TRANSFORMACIÓ
Estic en un moment de transició, en un espai de silenci des del que hauré d’emprendre un nou rumb. És una situació coneguda, viscuda en altres moments. Traspua una sensibilitat aclaparadora rere la que s’amaga la necessitat de canviar el pas.
Se sent pau interna, la lleugeresa de surar en la mar encalmada. La necessitat de respirar l’instant present, de retindre’l. La certesa de comprendre la transcendència del camí a la transformació i el reconeixement de l’instant present, de la seua vàlua, de la no resistència.
La consigna és deixar-me anar, sense pressa, intuint que aviat coneixeré el significat de tot plegat.
Joaquina
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ahí veig CONFIANÇA. Amb la confiança mostrem el nostre amor, a u mateix, als altres, a la vida.
ResponEliminaI la confiança dóna ales, ens acosta als nostres anhels. Hi ha risc i també hi ha la humilitat de renunciar al control. Amb confiança arribem allà a l'horitzó, on pareixia impossible.