Descriure el procés creatiu és complicat. Crec que si ens posarem a definir-lo cada autora, cada autor ho faria d’una manera ben distinta. Però qui el defineix hui sóc jo i jo, no puc dir una altra cosa que escriure, crear, és pura màgia.
Després de dies irregulars de treball, de manca de concentració i d’un munt de dubtes pel que estava fent, la novel·la en la que treballe fa més d’un any, m’ha atrapat de nou. Rellegir el que havia escrit, m’ha enamorat de nou i amb la il·lusió arrepapada al cor m’hi he cabussat. Un fragment per compartir:
“Aquest tipus d’encontres no té explicació. Quan es produeixen se sent com si una força superior unira l’ànima de les dues persones. No hi ha que oblidar que la trobada, entre altres coses, no ha estat buscada, s’ha produït d’una manera que podríem anomenar casual. De fet, aquest va ser el meu cas. Et veus front a un perfecte desconegut i sents una atracció fortíssima que no és dels cossos, ni té a veure amb la seua personalitat, perquè no el coneixes, és un tiró que es produeix des de l’ànima. El descobriment de l’altre et marca d’una manera molt profunda que és difícil d’entendre per als protagonistes i d’explicar per als que no ho han experimentat. Quan ocorre aquest tipus d’experiència, la teua vida ja no serà la mateixa. Ja no tornaràs a ser la persona que havies estat perquè tot el teu ésser es transforma, es mou, bull. El cor et fa mal i la sensació que t’explota el pit es fa cada vegada més forta. Et capgira la vida, te la posa potes amunt.”
QUINA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada