dilluns, 31 de desembre de 2018

RESPONSABILIDAD

Soy una guerrera,
una guerrera del corazón.
Soy una reina de los dominios de mí misma.
Soy capaz de responder en todas las situaciones
desde el conocimiento de quién yo soy.
Mis acciones son lo que yo soy.
Lo que está fuera de mí
permanece fuera de mí.
Lo que decido dejar entrar
lo hago mío y lo reconozco.
¿Como vas a ser responsable,
si no asumes como propios
todos los aspectos de ti misma?
¿Cómo vas a ser responsable
si no eres la Reina de tus propios dominios?
¿Cómo vas a servir a tu pareja,
a tus hijos, a tu comunidad,
si no estás dispuesta a reconocer
y a responder de ti misma?

A.S.M

dijous, 20 de desembre de 2018

INSTANTE

UNA SIMPLE PELÍCULA
Una tarde de un día cualquiera de otoño. Enciendo la televisión, normalmente olvidada, y una escena sangrienta de vikingos que parece que de un momento a otro va a abandonar la pantalla y se va a instalar en mi salón, me hace arrepentirme al instante de haber puesto en marcha el aparato. Pero sin saber muy bien por qué me quedo enganchada en aquel mundo violento y sucio que por momentos me empieza a parecer familiar. Dentro de mi algo se mueve. Una sensación sutil me alerta de que allí hay algo para mí. Me quedo quieta. Entro en la película y entonces los olores me atrapan, soy parte del escenario, soy una de ellos y…aparece alguien que me parece conocido, familiar. Alguien que dice:
- Siempre que mi cuerpo o el tuyo vivan, seremos la misma piel. Y cuando mi cuerpo deje de existir, mi alma seguirá siendo tuya. Juro por el amor del universo que nunca me separaré de ti. ( OUTLANDER)
Estas palabras recorren en milésimas de segundo mi cuerpo y es entonces que un velo que parecía cubrir mi conciencia, cae y puedo ver y puedo reconocerte.

QUINA

dimecres, 19 de desembre de 2018

LA MÀGIA D'ESCRIURE

Descriure el procés creatiu és complicat. Crec que si ens posarem a definir-lo cada autora, cada autor ho faria d’una manera ben distinta. Però qui el defineix hui sóc jo i jo, no puc dir una altra cosa que escriure, crear, és pura màgia.
Després de dies irregulars de treball, de manca de concentració i d’un munt de dubtes pel que estava fent, la novel·la en la que treballe fa més d’un any, m’ha atrapat de nou. Rellegir el que havia escrit, m’ha enamorat de nou i amb la il·lusió arrepapada al cor m’hi he cabussat. Un fragment per compartir:
“Aquest tipus d’encontres no té explicació. Quan es produeixen se sent com si una força superior unira l’ànima de les dues persones. No hi ha que oblidar que la trobada, entre altres coses, no ha estat buscada, s’ha produït d’una manera que podríem anomenar casual. De fet, aquest va ser el meu cas. Et veus front a un perfecte desconegut i sents una atracció fortíssima que no és dels cossos, ni té a veure amb la seua personalitat, perquè no el coneixes, és un tiró que es produeix des de l’ànima. El descobriment de l’altre et marca d’una manera molt profunda que és difícil d’entendre per als protagonistes i d’explicar per als que no ho han experimentat. Quan ocorre aquest tipus d’experiència, la teua vida ja no serà la mateixa. Ja no tornaràs a ser la persona que havies estat perquè tot el teu ésser es transforma, es mou, bull. El cor et fa mal i la sensació que t’explota el pit es fa cada vegada més forta. Et capgira la vida, te la posa potes amunt.”

QUINA

diumenge, 16 de desembre de 2018

VISITA AL CRA RIU VERNISSA, AULARI DE LLOC NOU

De vegades una activitat que en un principi sembla rutinària es converteix en un moment màgic, ple de llum i amor. Això és el que vaig viure al CRA RIU VERNISSA. Va ser passar el llindar de la porta i sentir que aterrava en una altra dimensió. En un espai on tot era possible i on jo, em vaig transformar en el personatge dels meus contes que més m'agrada, una fada. Us deixe alguns dels treballs que els alumnes em van fer i dels moments que hi vam viure.
Per a l'alumnat i les mestres que em van acollir, una forta abraçada!!!! Moltes, moltíssimes gràcies!

diumenge, 18 de novembre de 2018

MOMENT PER COMPARTIR

Cap de setmana de tardor. Oratge inquiet. A l’exterior de l’estudi, dia humit i fosc. A l’interior: pau, concentració, hores i hores de treball intens. Música de Ludovico Einaudi, llenya cremant a La llar, infusions i molta, moltíssima serenitat. Al cor, gratitud infinita.

Quina

dijous, 1 de novembre de 2018

ELS EFECTES D'ALGUNS AMORS

Continue, incansable, investigant l'amor, els efectes que produeix sobre les persones. I quan ja em pensava que res em sorprendria, em trobe amb el llibre "Deliri d'amor" d'Alda i Merini. Aleshores, com si un terratrèmol em sacsara de dalt a baix, el dolor durant la lectura m'atrapa i em deixa sense alé.
Alguns fragments del llibre:

"...Vaig repudiar la casa i a mi mateixa perquè m'havia pres l'home estimat. Vaig repudiar la vida que havia deixat entrar la mort al cos d'ell. El vaig repudiar fins i tot a ell, que ho havia permés. I aquesta fou la meua fatal abstracció. Aquesta fou la meua follia, que em va empényer a l'homicidi més terrible: la meua pròpia existència"

"...Em vaig enamorar d'una manera tan destructiva i total fins a punt de perdre la identitat. I quan me'l van enterrar vaig perdre fins i tot el principi de l'amor, que significa, virtualment, perdre la raó de viure. No sabia a qui donar la culpa perquè jo mateixa estava tan impregnada de culpa que no hauria pogut suportat cap altre pes.

DELIRI D'AMOR (ALDA MERINI)

dimarts, 23 d’octubre de 2018

REFLEXIÓ EN UN DIA MOLT IMPORTANT

SÓC UNA DONA COM TU


Sóc una dona que cada dia, quan òbric els ulls, comence a viure de nou. Em reinvente cada dia. Estic en un etern aprenentatge en el que, de vegades, les situacions en les que nade flueixen harmònicament. D’altres, sent unes fortíssimes ganes de fugir del meu cos.
Sóc una dona tan especial com tu, tan fantàstica com tu, tan cabrona com tu, tan amorosa com tu, tan segura de les decisions, que al llarg del camí he pres, com tu... Puc continuar dient tantes coses de mi, que son, tan iguals a les que t’ocorren a tu, fins que les paraules, deixen de brollar de les meues mans cansades d’escriure. Però, de totes les veritats que em defineixen, que m’acompanyen i que m’edifiquen, t’assegure que sols hi ha una que hui em fa sentir-me orgullosa de l’ésser en el que m’he convertit i és la certesa d’haver estat capaç de fer realitat tots els meus somnis. D’haver transitat tots els camins que s’han creuat al meu pas, que t’assegure que han estat molts i, d’haver estat capaç d’extraure-hi aprenentatges molt valuosos.

Joaquina

dilluns, 15 d’octubre de 2018

FRAGMENT DE LA MEUA DARRERA CREACIÓ

...Curiosament, la relació amb una persona tan tòxica en un principi et fa creure que realment eres important. Et concedeix, per breus instants, un poder que t’ eleva i t’impulsa a fregar la gloria. Aquesta mena d’emocions genera una potent addicció. Et manté alerta tothora, esperant que l’altre respire per tu mirar de generar-li l’oxigen suficient i de qualitat. Et fa multiplicar per infinit les capacitats personals que de sobte et sembla que no les havies sabut explotar. Et creixen una mena de tentacles que et permeten fer pel teu estimat qualsevol cosa que et demane, alimentant-te la vanitat. Tot comença quan, el teu venerat, et proporciona una dosi d’un còctel emocional que conté ingredients que tu no vols acceptar que necessites. La substància t’emborratxa de tal manera que sols vius desitjant que t’injecte la següent dosi. Per rebre-la, faràs qualsevol cosa, pagaràs tots els diners que tingues, recorreràs els quilòmetres necessaris i netejaràs tota la merda que l’altre genere sense cap tipus de queixa. Permetent la total devaluació del teu propi ésser. Entres així, sense adonar-te’n, a formar part de la xarxa d’esclaus emocionals.

JOAQUINA

diumenge, 23 de setembre de 2018

DIUMENGE DE TARDOR

Adore la tardor, la seua llum, m'inspira...

A LA VORA DEL CAMÍ

Em rondines i t’allunyes.
M’escalfes amb el teu alé
i t’amagues juganer.
No sé perquè actues així,
però, un dia t’esperaré
asseguda a la vora del camí.
Et veuré vindre
I, quan sigues prop,
et miraré detingudament als ulls.
Aleshores, sabré amb certeza qui ets.


QUINA

dimecres, 5 de setembre de 2018

LLEGINT

Llegir no és sols endinsar-se en una història que t'agrada més o menys. Que et transporta en l'espai i el temps. De vegades, la lectura, de la manera més innocent et diu què t'estava passant, allò que la teua ànima mirava d'entendre. Enmig de la lectura, unes frases et tallen la respiració. Les tornes a llegir i aleshores dius: Uf, això era!

"He estat caient dins la meua pròpia vida durant mesos. I ara estic a punt de tocar terra".

Anne Enright: LA TROBADA

dissabte, 1 de setembre de 2018

INVESTIGANDO SOBRE EL AMOR

Después de mis recientes anotaciones sobre el amor, hay quién me pregunta si escribo sobre él. Pues claro! Qué otra cosa podía ser????
Escribo una novela de amor que, por cierto, no está siendo nada fácil. Me ha costado mucho, muchísimo, encontrar la voz narrativa, el tono y sobre todo, lo más duro ha sido descubrir lo que se me ha movido, a nivel personal, con respecto a este tema.
Llevo meses leyendo sobre el amor y la relaciones de pareja. Recogiendo información de mi gente y sus amores. Tratando de entender los contratos que se establecen en las parejas y los vínculos emocionales que creamos, que dicho sea de paso, me da un poco de miedo... Qué queréis que os diga! Tema peliagudo eso de "amar" que no de "querer". Es hora de que vayamos entendiendo que el significado de estos verbos es bien distinto.
Bueno, os comparto una explicación que Alejandro Jodorowsky hace sobre qué es el amor que me pareció muy valiosa y que se acerca, peligrosamente, a lo que yo misma creo. Dice así:

"El amor es desaparecer y encontrar tu alma en el otro. Es el encuentro con tu alma en el otro".
"Es saber con certeza que has encontrado al ser que te corresponde. Es la certeza absoluta, no hay duda".
"El verdadero amor es nada que quitar, nada que agregar".
"En el amor divino nos apoyamos el uno en el otro y aparece el mundo y aparece el otro".

Aquí lo dejo. Cada cual que haga su reflexión sobre el amor, su amor. Espero, para los que me habéis preguntado, que la explicación sea válida. No era mi intención utilizar este espacio para este tipo de comunicaciones, pero me parece bien. Al final la literatura trata de eso, de comunicarse, de abrir puertas.

Abrazos de oso para quién los necesite!

dijous, 30 d’agost de 2018

EL REFUGI DE LA PARAULA

Entono una canción de amor
desde las piedras de mi cuerpo,
desde los altos picos de mis montañas,
desde las ardientes arenas
de mis desiertos.
Te acaricio con hojas verdes,
con plantas verdes,
con hierbas verdes.
Te baño en la vegetación,
y te siento en mi pecho,
la tierra.
Te calmo con aguas centelleantes,
te refresco en mis océanos.
Mi canción de amor para ti
es mi cuerpo,
la tierra,
que te alimenta,
que te viste,
que te ofrece un hogar.
Apréndete mi canción,
y mi canción te curará;
canta mi canción,
y te llevará a la totalidad;
danza conmigo, y serás santa.

A.S.M

dimecres, 22 d’agost de 2018

SAVIS

"Cuando veas una pequeña luz brillar, ¡síguela!Si te dirige al pantano, pues ya saldrás de él. Pero si no la sigues, toda tu vida vivirás arrepentido, porque nunca, nunca sabrás, si esa...era TU estrella"

SÉNECA

Precioses paraules que per mi han estat una màxima. Llàstima que amb els anys, quan veus una llum, encara que brille amb molta intensitat, seguir-la et planta cara. Saps que si et du al pantà podràs ixir perquè ja hi has arribat moltes vegades. La qüestió és si t'abelleix provar sort i descobrir si acabaràs o no, empantanada.

dissabte, 4 d’agost de 2018

L'AMOR I JO

A hores d'ara, no tinc altre remei que confessar que en aquests dies, la idea de l'amor em té captivada. Efectivament parle de idea que no de sentiment perquè, malgrat la meua ressistència, he d'admetre que durant molts anys de la meua vida he navegat en una mar de confusió pel que respecta a l'amor. En aquestes meravelloses vacances recien iniciades, estic rellegint algunes de les novel·les que passaren per les meues mans joveneta i que ara, des de l'agraïda maduresa, aconsegueixen novament que el meu cor vibre. Malgrat que la idea de l'amor me s'ha fet miquetes amb l'experiència, els meus ulls es queden enganxats llegint incansables, els fragments que trobe que fan referència a l'amor. I em deixe anar...i recupere la innocència perduda mentre els mots pronunciats en veu alta m'eleven.

"El motivo que tenía para reír de esa manera no tenía que ver con el ridículo que acababa de pasar sino con el enorme gusto que le había dado descubrir un sonido nuevo. El sonido del amor.
Se trataba de un murmullo que sonaba a risas, a reventar de olas, a estallido de alegría mezclado con el ruido de hojas secas arrastradas por el viento, a música sacra que vibraba en su estómago, en su cabello, en toda su piel y, por supuesto, en el interior de su oído".

(TAN VELOZ COMO EL DESEO) DE LAURA ESQUIVEL.

dimecres, 1 d’agost de 2018

SOBRE L'AMOR

"He concebido en mi corazón una pasión ferviente y solemne que se inclina hacia ti, te atrae hacia mi centro y mi fuente de la vida, te envuelve en mi existencia y, ardiendo en una llama pura y poderosa, nos fusiona en una.

JANE EYRE

BRONTE CHARLOTTË

dilluns, 9 de juliol de 2018

SOBRE L'AMOR



Mayo, 1964

Queridísima mía:

De las muchas personas con las que nos cruzamos a lo largo de nuestra vida, es extraño que tantos de nosotros nos encontremos ligados a una de ellas en particular. Una vez hemos visto esa cara, se apodera de nuestro corazón una angustia involuntaria que no tiene remedio. Todas las maravillas del mundo toman forma en esa persona, y a partir de ahí ya no hay salvación, porque esa clase de amor no termina, o cuando menos no hasta la muerte...

"Un lugar en el que nunca he estado" de Rosie Alison

diumenge, 8 de juliol de 2018

Raymon Carver

¿Y conseguiste lo que
querías en esta vida?
Lo conseguí.
¿Y qué querías?
Considerarme amado, sentirme
amado sobre la tierra.

"Último fragmento"

dijous, 31 de maig de 2018

COMPRENSIÓ


Lo he sentido todo:
la furia, la ira,
la alegría, la felicidad,
el llanto, la angustia...
Y busqué
el camino del medio,
el sendero seguro
entre lo que sentí
e hice con ello.
Después, mudé la piel,
Las capas que se acumulan
cuando los sentimientos no se expresan,
no se oyen,
no se reconocen.
Dando a mis sentimientos
el lugar que tienen por derecho,
me alejé
de la intensidad,
de la inmensidad,
de la espesa densidad
y del precio
de la emoción.

A.S. MARASHINSKY

diumenge, 27 de maig de 2018

L'OMBRA

Ja no sóc la mateixa persona, tot i que tu penses que tot és igual.


Et sent arribar
lentament.
Una ombra lleu
que s'apropa
subtil i delicada,
silenciosa, tènue.
Sé qui eres,
et conec d'altres temps.
L'única diferent
en aquest nou anar,
és la meua ànima.


Joaquina

dijous, 17 de maig de 2018

PREMI LITERARI


Des de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana hem impulsat el primer concurs literari per a joves de narrativa en llengua catalana de temàtica LGBTI, «Imagina un amor». El termini d'admissió d'originals es tancarà el divendres 1 de juny del 2018. Ens ajudeu a fer-ne difusió?

El concurs s'emmarca en el festival QLit, Festival de Literatura Queer, que tindrà lloc del 14 al 17 de juny a Barcelona, i sobre el qual us informarem ben aviat.
https://www.escriptors.cat/files/concurs-imagina-un-amor-qlit-aelc.pdf

dissabte, 12 de maig de 2018

REFLEXIÓ DEL DIA

Hui puc afirmar que, quan creus que has superat una situació dura, que t'ha fet treballar internament fins sagnar, no pots cantar victoria. La darrera paraula la té la vida, que et torna a posar davant el nas el mateix pastís i et diu burxeta: a veure reina, com te l'empasses ara! I clar, sens com els circuits neuronals que havies activat quan estaves en bajoqueta, es desperten i et tornes boja, mirant de bloquejar-los i encendre aquells altres que, amb tant d'esforç, has estat capaç de dissenyar. Afortunadament, tot i que molt lentament, he sentit com poc a poc s'activaven i comence a asserenar-me. Les paraules encoratjadores d'Amy Sophia Marashinsky m'han ajudat, com sempre, a aterrar.

Yo soy lo que pienso
mi vida está formada y configurada
por lo que me digo a mí misma.
Quién soy yo en el mundo
no es otra cosa que quién creo que soy.
Lo que tengo en el mundo
es lo que creo que puedo tener.
El contenido de mi mente es el que yo elijo.
Yo descarto, desecho
lo que no aporta nada.
lo que los demás crean de mí, es cosa suya.
Me dice más acerca de sus creencias
que de quíén soy yo.
En mi viaje, me aseguro de llevar
lo que atentamente he elegido y me es de provecho.

dimarts, 17 d’abril de 2018

LA MEUA DARRERA CREACIÓ



Us deixe la imatge de la meua darrera novel·la. Està destinada per a lectors a partir de sis anys. La primera versió va ser un conte que vaig escriure per als alumnes d'infantil de la meua escola. Formava part d'un projecte que treballàrem per estudiar amb l'alumnat la Marjal. Hui està transformada en aquesta divertida novel·la per a primers lectors publicada per l'editorial Santillana en la col·lecció "jollibre". Espere que us agrade

dijous, 15 de març de 2018

ATURAR-SE

Hui he fullejat, algunes de les obres que vaig escriure fa anys. He rellegit i analitzat, un parell de novel·les amb les que he preparat activitats que faré en escoles que les han posat de lectura.
He de confesar, des de la humiltat però també, des del reconeixement, que m'han encantat. Que he gaudit de les històries que s'hi contaven i m'he sentit orgullosa i alhora sorpresa del camí recorregut.
Arribar a ser escriptora no ha estat un camí fàcil i continua sense ser-ho. Però, poder dir que fas la vida que vols, la vida que estimes i que et sents feliç i satisfeta amb qui eres, no te preu!
Hui, he decidit aturar-me en l'instant present i des del silenci i la pau, fer una ullada enrere en el temps i reconeixer l'esforç fet al llarg de tants anys. Ara, vull gaudir dels fruits que poc a poc vaig recollint, sense ànsia, amb mesura.
El meu cor ha pres una decisió important: viure des de la gratitud i l'alegria. Sense pors, ni espectatives, abraçant el que es trobe en el camí...

dimarts, 27 de febrer de 2018

CELEBRACIÓ DEL MES DE LA POESIA

Amb "POEMES VIATGERS", hem celebrat a la biblioteca de La Font d'en Carròs, el mes de la poesia.
He estat molt ben acompanyada i hem gaudit llegint i composant poemes.

dissabte, 10 de febrer de 2018

MOMENTS MÀGICS

Cada dia, amb més freqüència, sent que la màgia existeix i que es manifesta de maneres impensables. Per veure-la, cal estar atents.
De la manera més graciosa, per no dir estranya ( i que no vaig a contar per motius personals) va caure a les meues mans un llibre preciós: La leyenda de Atlantida.
L'autora, Taylor Caldwell, el va escriure amb tan sols dotze anys. Segons explica, va ser una mena de revelació o record que va tindre d'una altra vida, d'una altra existència. La novel·la va ser publicada l'any 1977, seixanta anys després d'haver estat escrita. Ací tenim, doncs, una altra dona escriptora capaç de remoure l'ànima amb la bellesa dels seus escrits. Uns deixe un fragment preciós que he rellegit una vegada i una altra.

...Esa noche, Signar i Salustra durmieron estrechamente abrazados, su primera noche de sueño tranquilo desde que se conocieron. Una luz suave caía sobre ellos, reflejándose en sus rostros dormidos, arrancando destellos a los bordados de oro de los almohadones sobre los que yacían, y enviando su brillo a las mantas que los cubrían. La cabeza de Signar estaba apoyada en el seno de Salustra, y ella lo rodeaba con sus brazos, los labios sobre la cabeza de Signar, sus hermosos cabellos en cascada sobre los dos.Les saludó un amanecer nuevo y distinto para ambos. Salustra se despertó dulcemente y, al moverse ella, se agitó Signar. Sus ojos se cruzaron, sus labios se encontraron. No cruzaron una sola palabra, pero Salustra se refugió en los brazos de su amado como si fueran el único puerto seguro que necesitara.

TAYLOR CADWELL


dimarts, 30 de gener de 2018

DIA DE LA PAU

Hui és un dia molt especial. A la meua escola farem una celebració molt bonica. El protagonista serà un gran colom que hem fet tots junts. Els alumens compartiran missatges treballats a l'aula i jo, com a directora llegiré als meus estimats xiquets aquesta cançó que també vull compartir amb tots els amics que us agrada fer una ullada al bloc.
FELIÇ DIA, ESTIMATS!


LA FESTA DE LA PAU

Si tingués la màgia d'un mag
de les bales faria flors,
dels fusells, trombons i gaots
i dels trons, poemes d'amor.

Si tingués la màgia d'un mag
de la gana faria blat,
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.

Si tingués la màgia d'un mag,
dels soldats en faria clowns,
dels tinents, ocells de paper,
ballarines o castellers.

Si tingués la màgia d'un mag,
de les mines faria daus,
de les bombes, jocs malabars
i dels corbs, colom de la pau.

La cançó és de Dàmaris Gelabert