dijous, 28 de maig de 2020

INSTANT

Quan t’has passat la vida buscant, creant, fent i de sobte comprens que has de deixar el camí que transitaves, dol. En la profunditat de l’ànima sents que una part que t’habitava t’ha abandonat i ja no pots continuar sent la mateixa dona en el teu anar de vida.
Aquest és un acomiadament de la xiqueta ferida que vaig ser, de l’adolescent insegura, de la dona dadora, sempre disponible. Aquesta és una mort i un part junts, nascuts d’un instant de comprensió infinit.

“una mujer sana se parece mucho a una loba: robusta, colmada, tan poderosa como la fuerza vital, dadora de vida, consciente de su propio territorio, ingeniosa, leal, en constante movimiento. En cambio, la separación de la naturaleza salvaje provoca que la personalidad de la mujer adelgace, se debilite y adquiera un caràcter espectral y fantasmagórico. No estamos hechas para ser unes criatures enclenques de cabello fràgil, incapaces de pegar un salto, de perseguir, dar a luz y crear una vida. Cuando las vidas de las mujeres se quedan estancadas o se llenan de aburrimiento, es hora de que emerja la mujer salvaje; es hora de que la función creadora de la psique inunde el delta.”


MUJERES QUE CORREN CON LOS LOBOS. Clarissa Pinkola Estés.

dissabte, 9 de maig de 2020

QUÈ ÉS LA LLIBERTAT?



En aquests dies de confinament he tingut l’oportunitat de conversar amb diferents persones de la manca de llibertat que el tancament a casa ens ha produït. M’he sorprès amb els comentaris i el concepte tan dispar que cadascú en té. A l’inici d’aquest aïllament obligatori, l’opinió general era la sort que tenien les persones que vivien en una casa amb jardí i espai obert perquè podien gaudir del sol i respirar aire pur per tant, sentir-se més lliures que aquelles persones que vivien en apartaments d’espais molt reduïts i sense possibilitat d’eixir a l’exterior.
Amb el pas dels dies he comprovat que aquesta variable no és certa. He tingut el plaer d’escoltar persones que viuen en cinquanta metres quadrats, acompanyades per altres persones, i no han tingut la sensació de manca de llibertat. Tanmateix, amistats que viuen en cases de camp o en la platja amb una vista impressionant de la mar, han verbalitzat en moltes ocasions sentir-se atrapades, tindre dificultat per respirar.
Tanmateix, m’han arribat confidències d’amistats estimades que han hagut d’afrontar durant el confinament, relacions desgastades de parella i prendre decisions importants respecte al seu futur just, quan no es podia eixir de casa i no hi havia on amagar-se. Però, el fet de reconèixer i acceptar la fi d’un cicle de vida per deixar enrere tot el que ja no forma part de les seues vides, les ha fet sentir-se lliures.
Aleshores, tot plegat em du a demanar-me què és la llibertat?
La definició que he trobat al diccionari diu que la llibertat és la possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta alhora una capacitat d’elecció entre diverses alternatives i una facultat per a transcendir aquelles determinacions que hom considere alienes, extrínseques i indegudes.
Tot plegat em fa pensar que el concepte de llibertat va més enllà de la situació física de l’ésser humà. Per mi queda clar que la condició externa no determina l’estat intern de la persona. La llibertat està directament relacionada amb la consciència, amb el treball personal. Crec que el món interior, determina la manifestació de l’exterior. Pense que ser lliure no té res a vore amb fer el que et ve de gust, més bé en ser conscient de com es vol viure.

Joaquina