diumenge, 8 de desembre de 2019

ENCISADA



Si busques al diccionari el significat d’encís, una de les accepcions que hi trobes diu: “atracció misteriosa e invisible que produeixen sobre algú els encanteris o atractius d’una persona o cosa.” He d’afirmar que hi estic totalment d’acord. Jo, que estic acostumada a navegar pel món de la màgia i la fantasia, he descobert que he estat encisada. Reconèixer-ho és molt dur perquè quan ixes de l’encanteri, quan de sobte et cau el vel dels ulls i el que veus al davant és una realitat dura, nua i crua; et desorientes, perds el nord i caus en un abisme profund i fosc.
Quelcom es pot preguntar si és possible, a cavall del segle XXI ser víctima d’un enxís, jo també m’ho he demanat, ho confesse. I sí, afirme que sí, que els encanteris entre homes i dones, segueixen produint-se però, també he de dir que les dones d’aquest segle no som les mateixes que les d’altres èpoques. Que a hores d’ara, hem deixat arrere molt del dolor que ens feia ser captives d’homes perillosos, que comprovem dia a dia, que també hi ha homes meravellosos, sensibles i que estimen de debò, sense necessitat d’encantar a la seua princesa.
Descobrir els punts dèbils que m’han fent captiva de l’encís d’un home, m’ha fet pols. Sé que aviat remuntaré, que seré de nou un àguila volant per un cel blau i tranquil però, de moment, vull ser un arbre que poc a poc, s’arrela en la terra. Vull xuclar el substrat que m’alimentarà suficient per desenvolupar un tronc sòlid. Perquè, entre altres aprenentatges d’aquesta aventura, he comprés que es pot volar sent un arbre.

Joaquina