SIGNATURES FIRA DEL LLIBRE

LA FIRA DEL LLIBRE ESTÀ EN MARXA! M'AGRADARIA MOLT QUE ENS TROBAREM EL PROPER DISSABTE 4 DE MAIG. eSTARÉS DE MATÍ SIGNANT LA DARRERA OBRA: EL JARDÍ DE LA FADA ESPERANÇA.
US ESPERE!

SATISFACCIÓ

Tinc la sensació que fa dies que estic immersa en una bombolla que m'aïlla de la realitat. Plou incansable i passe hores a l'estudi escribint, concentrada com feia temps que no aconseguia. Necessitava centrar-me en l'escriptura i acabar la novel·la que duc entre mans. Ho estic aconseguint, acabe el treball i em sent molt satisfeta. Uns capítols més i la meua primera novel·la d'adults estarà acabada. Després, la tasca més difícil: la revisió de l'estructura, les correccions, les crítiques d'alguns lectors voluntaris i finalment, l'opinió més dura; la pròpia.
Un fragment de la producció d'ahir:

..."És en el silenci on Adrià i jo ens trobem. En aquest espai nostre el pense i sé que em pensa, el sent i sé que em sent, no tinc cap dubte. Hi ha una profunda comunicació que va més enllà de l’encontre físic i aquest tret em fa estar tranquil·la. M’ajuda a seguir sense la seua presència física perquè finalment, he entès que aquest sentiment és l’amor autèntic. Saber que hi ha algú en l’univers que et remena les entranyes i no necessites posseir-lo per gaudir-ne."

EL JARDÍ DE LA FADA ESPERANÇA

El meu nou llibre aviat serà a les llibreries. Estic molt contenta, escriure'l va ser un gran regal.

DE TORNADA A L'ESCRIPTURA

M'he assegut davant l'ordinador i he mirat de reprendre el treball, de continuar amb l'escriptura de la novel·la que tinc abandonada des de fa uns dies. He perdut el ritme i la concentració. He rellegit capítols, corregit i reescrit alguns fragments. Finalment la inspiració arriba, les idees flueixen i comence a crear de nou.
Us deixe unes línies del treball de hui. Sé que hi ha persones a les que els abellia que ho fera.

... Al meu davant és Adrià. Duu a les mans un ram de roses blanques que de segur ha collit del seu jardí. No dic res. No em diu res. Ens mirem i un somriure lluminós inunda els nostres rostres. Ens apropem. Ens respirem. Ens olorem i sentim intensament. Fem una altra passa i els nostres cossos es toquen. Adrià deixa caure les flors i m’agafa la cara. Em besa amb naturalitat. Primer suaument, després els bes es torna desig i la dolçor es transforma en ànsia. De sobte sent a sobre tot el pes de la passió que em recorre de cap a peus. Que m’alleuja del desencís de la pena i m’acarona els cabells i s’obri pas cap a la meua intimitat, la meua sexualitat adormida.


Una abraçada, Joaquina