diumenge, 28 d’abril de 2019

SIGNATURES FIRA DEL LLIBRE

LA FIRA DEL LLIBRE ESTÀ EN MARXA! M'AGRADARIA MOLT QUE ENS TROBAREM EL PROPER DISSABTE 4 DE MAIG. eSTARÉS DE MATÍ SIGNANT LA DARRERA OBRA: EL JARDÍ DE LA FADA ESPERANÇA.
US ESPERE!

diumenge, 21 d’abril de 2019

SATISFACCIÓ

Tinc la sensació que fa dies que estic immersa en una bombolla que m'aïlla de la realitat. Plou incansable i passe hores a l'estudi escribint, concentrada com feia temps que no aconseguia. Necessitava centrar-me en l'escriptura i acabar la novel·la que duc entre mans. Ho estic aconseguint, acabe el treball i em sent molt satisfeta. Uns capítols més i la meua primera novel·la d'adults estarà acabada. Després, la tasca més difícil: la revisió de l'estructura, les correccions, les crítiques d'alguns lectors voluntaris i finalment, l'opinió més dura; la pròpia.
Un fragment de la producció d'ahir:

..."És en el silenci on Adrià i jo ens trobem. En aquest espai nostre el pense i sé que em pensa, el sent i sé que em sent, no tinc cap dubte. Hi ha una profunda comunicació que va més enllà de l’encontre físic i aquest tret em fa estar tranquil·la. M’ajuda a seguir sense la seua presència física perquè finalment, he entès que aquest sentiment és l’amor autèntic. Saber que hi ha algú en l’univers que et remena les entranyes i no necessites posseir-lo per gaudir-ne."

dimecres, 17 d’abril de 2019

EL JARDÍ DE LA FADA ESPERANÇA



El meu nou llibre aviat serà a les llibreries. Estic molt contenta, escriure'l va ser un gran regal.

dissabte, 6 d’abril de 2019

DE TORNADA A L'ESCRIPTURA

M'he assegut davant l'ordinador i he mirat de reprendre el treball, de continuar amb l'escriptura de la novel·la que tinc abandonada des de fa uns dies. He perdut el ritme i la concentració. He rellegit capítols, corregit i reescrit alguns fragments. Finalment la inspiració arriba, les idees flueixen i comence a crear de nou.
Us deixe unes línies del treball de hui. Sé que hi ha persones a les que els abellia que ho fera.

... Al meu davant és Adrià. Duu a les mans un ram de roses blanques que de segur ha collit del seu jardí. No dic res. No em diu res. Ens mirem i un somriure lluminós inunda els nostres rostres. Ens apropem. Ens respirem. Ens olorem i sentim intensament. Fem una altra passa i els nostres cossos es toquen. Adrià deixa caure les flors i m’agafa la cara. Em besa amb naturalitat. Primer suaument, després els bes es torna desig i la dolçor es transforma en ànsia. De sobte sent a sobre tot el pes de la passió que em recorre de cap a peus. Que m’alleuja del desencís de la pena i m’acarona els cabells i s’obri pas cap a la meua intimitat, la meua sexualitat adormida.


Una abraçada, Joaquina