diumenge, 25 de novembre de 2012

LLÀGRIMES


          
Dibuix: Ivan Morant Barba
Llàgrimes:


per tu,

per mi,

               pel dolor

              que no s’atura,

                                             pel món

                                            que s’ensorra,

                                                                          pel que trobaran

                                                                          els que vindran,
                                                                                                        per la impotència...



QUINA


dijous, 22 de novembre de 2012

UN INSTANT



(Il·lustració de de Noèlia Conca per al meu poemari: "Poemes viatgers". Ed. Bullent)

Així, oblidada del món…
En silenci.
Amb els ulls tancats.
Necessite estar
perduda en els meus somnis.

Quina

dimarts, 20 de novembre de 2012

LECTURA IMPRESCINDIBLE


LECTURA IMPRESCINDIBLE PER A PARES I DOCENTS


 “El cerebro infantil: la gran oportunidad”.
Autor: José Antonio Marina. Ed. Ariel


                Ahir vaig acabar la lectura d’aquest llibre que a més d’ajudar-me a entendre la complexa maquinaria que es el cervell, m’ha curat una angoixa educativa que des de feia un temps venia patint.

            “...educar es el único Trabajo cuya finalidad es cambiar el cerebro humano cada dia. Hay que tenerlo presente para no ser irresponsable.”

            Llegir aquestes paraules m’han ajudat a obrir una porta a l’esperança en la meua tasca docent i m’ha permés recuperar  l’estima i el valor que sempre li he donat al meu treball a l’aula. He de dir que en els últims temps estic patint molt pel desmantellament consentit de l’escola pública i el deteriorament de la figura dels mestres davant la societat i sobre tot, dels pares i mares. També em fereix la pressió de l’administració mitjançant les proves diagnòstiques i les estadístiques que publica amb els resultats com si aquests percentatges evidenciaren a què dediquem els mestres les nostres hores de treball a les aules. El que més em preocupa es que una part de la societat els segueix la veta i creu cegament en el que diuen dels docents.

            Però educar és molt més que currículum i estadístiques i en aquest procés fem falta tots. Els pares i l’administració no poden llavar-se les mans deixant caure tota la responsabilitat d’ajudar a formar correctament i d’una manera creativa i eficient el cervell dels xiquets i les xiquetes. Perquè, educar suposa treballar la intel·ligència, socialitzar i capacitar per integrar-se posteriorment en l’àmbit laboral. Però hi ha molt més, no ens podem aturar ací.

            “...el objetivo es ayudar al niño para que desarrolle una personalidad triunfante, capaz de aprovechar sus capacidades, elegir bien sus metas, esforzarse por conseguirlas, disfrutar con las oportunidades y soportar los conflictos”.

            Estic totalment d’acord amb el que José Antonio Marina diu, i crec que pares, mares, docents i tots els responsables implicats de la tasca educativa, ho estaran també en reconèixer que per a tindre èxit en un procés tan important i complexe com és l’educatiu fem falta tots. Crec que seria interessant deixar de perdre el temps, les energies i els recursos que tenim en buscar responsables en el fracàs educatiu per centrar-nos en el que és realment important que és educar. Tot i que no em d’oblidar que cal obrir la ment i netejar-la de prejudicis i confusions per poder estar a l’altura del que se’ns demana.

            Desitge que aquesta lectura us siga tan útil i esperançadora como ho ha estat per mi.

dilluns, 12 de novembre de 2012


PARAULES D’AGRAIMENT ALS ALUMNES DE L’IES “JOAN FUSTER DE BELLREGUART.


            Com cada curs, des de ja en fa un grapat, alguns alumnes llegiu un dels meus llibres. M’agrada molt quan els vostres professors m’ho fan saber i em demanen d’anar-hi per fer una xerrada amb vosaltres. Sempre és especial, divertit i el més important de tot, em tracteu amb molta educació i respecte. Moltes gràcies per tot.
            Aquest cap de setmana revisant la llibreta que vaig rebre com a regal, el curs passat, amb l’opinió que teniu d'algunes de les meues novel·les, m’he emocionat i he pensat que seria interessant publicar unes quantes al bloc (totes no puc, tal vegada més avant). Fins i tot crec que ho vaig prometre.

            El braçalet de la princesa mora

            “Aquesta història és interessant. El que més m’ha agradat ha sigut quan Fàtima, la protagonista, coneix les seues arrels paternes”.
(Vera Nikolova)
“Em va sorprendre molt la conversació de Nico i Fàtima al principi del llibre i em va fer reflexionar molt. Pense  que és molt important i necessari deixar que els amics s’expressen i donen la seua opinió. També hi ha que escoltar-los per què pot ser tinguen alguna cosa important que comunicar i els pugues ajudar a evitar una desgràcia com la de Nico”.
(Mar Moragues Mestre)
        
   SOS! BULLYING

“Aquest llibre m’ha agradat molt ja que conta una història real. M’agrada sobretot perquè tot acaba bé, no com jo m’esperava. Recomane el llibre a tota la gent i de diferents edats.
(Rebecca Ivars)
            “Aquest llibre ha estat prou bé. Mostra una realitat que sovint passa a les aules. és un llibre que ens ajuda a reflexionar sobre el tracte entre companys i a entendre més l’assetjament escolar”.
(Àngela Millet)

 Difícil decisió

“M’ha agradat molt aquest llibre perquè és una història que realment podria passar a les persones joves. A més, es molt fàcil de llegir  i és entretingut. T’enganxa fàcilment.
He reflexionat sobre el que li passa a la protagonista i m’he adonat de les conseqüències que podria tindre un embaràs”.
(Paula Sanchis)

            Diagnòstic: Anorèxia

            “Aquest llibre m’ha agradat molt. Intenta fer reflexionar al lector sobre els efectes de l’anorèxia en la persona.
            Joaquina, has elegit un bon tema perquè a mi m’agraden molt els llibres sobre problemes d’adolescents i amors”.
(Idolina Fayos)

            A Marta, Ana, Marc, Adrian...i tots els que s’heu queixat de que Nico morira a l’inici de la novel·la “El braçalet de la princesa mora”, us dic que ho sent molt però em feia falta assassinar aquest personatge. De vegades els autors em de prendre decisions d'aquest tipus encara que ens agrade molt el personatge.

            Una abraçada i fins aviat.