dissabte, 24 d’agost de 2019

INFINITES GRÀCIES


L'entrada de hui va destinada a aquelles persones que m'escriviu dient-me que seguiu el meu bloc i que us encanta. Hi ha fins i tot qui diu que entra busca i llig el que li abelleix i sempre el que troba la la fa sentir millor, li dona pau. Pense que no hi ha millo afalac, no? em dona ganes de seguir, de compartir i per demanda d'una persona molt especial que vol saber com va el meu nou treball, us deixe un fragment. No és el resultat del treball de hui. A hores d'ara encara estic liada amb l'elaboració d'un nou capítol i fer-lo arrancar, sempre m'és difícil. Crec que us agradarà.



"Al principi mirava d’explicar-me, d’intentar transmetre el que em passava. Després, vaig deixar d’esforçar-me. M’era molt difícil explicar què percep l’escriptora que viu em mi quan crea. El poder que dona composar una història, visualitzar-la, sentir-la i ser-ne protagonista. No podia dir que jo vivia moltes vides alhora i que, aquesta facultat em permetia ser-hi emocionalment rica i abundant, arrossegant-me a la vora d’un precipici interior i que n’era addicta. M’era impossible confessar que els meus sentits percebien més que el de les altres persones. Que ho feien en el món real d’una manera natural, quasi mecànica però que, en l’imaginari, triaven els olors, dibuixaven les mirades, elegien l’amor i es permetien traspassar barreres, derruir fronteres, existir fora de la llei, del que està moralment permés. I que en realitat, el que em passava és que l’abstinència de la meua droga, m’estava matant."

Una abraçada, Quina

divendres, 16 d’agost de 2019

PETJADES D'ALGUNES LECTURES

Acabar de llegir un llibre, d'alguna manera, sempre em fa sentir sola, perduda, fins que integre que no podia durar eternament i que la història irremeiablement havia de concloure. Hui la impresió d'acabar de llegir, UN MAR VIOLETA OSCURO D'AYANTA BARILLI, m'ha fet pols. Durant dos dies de lectura molt intensa ha estat el meu refugi i m'ha fet sentir un gran consol. Els darrers capítols, m'han tocat fibres fondes i m'han remenat ossos, òrgans, teixits, m'han accelerat la sang i m'han disparat totes les alarmes del cervell. Em sent abandonada!
Us deixe un fragment per si us abelleix llegir-lo.

"...Reaccionó con el odio a los hombres que le había inculcado Àngela con una entrega suicida a ellos, olvidando que la razón fundamental de su existencia no era ayudar a los perros callejeros que la rondaban y le pedían cobijo, sino ante todo ayudarse ella misma. Ella se dio por entero una y otra vez a quien no debía. Su ansia de aceptación y afecto la llevó a enfermar de un enamoramiento perpetuo que existía sólo en el imaginario relato de sí misma. Esta debilidad la arrastraría a asumir como propios los problemas ajenos, las miserias ajenas, incluso las personalidades ajenas. Lo demás vino rodado. Permitió que la ideología interfiriera en sus decisiones personales. Comió, bebió y fumó más de la cuenta. Despreció la belleza que la adornaba, consintió la violencia, aparcó su vocación de escritora y se dejó ir."

diumenge, 11 d’agost de 2019

FRAGMENT DE LA PRODUCCIÓ D'AQUESTA MATINADA

Continue treballant tot i que poc a poc, lentament. Les idees es succeeixen en la ment que no para però, quan m'assec a escriure, m'és difícil plasmar el que tinc al cap. En realitat el que crec que em passa és que aquest nou anar de la mà de la literatura per a adults m'és molt desconeguta i mire d'estar segura del que faig.
Per si és del vostre interés, us deixe un xicotet fragment del treball de hui.


"...El seu record continua tant present com si l’hagués vist el dia anterior, com si els seus llavis encesos s’acabaren de trobar vessant dins l’altre l’ànima estimada. De vegades es rediu que ja ha passat un any, que ha de ser capaç de treure’s del damunt la pena que l’ofega, d’altres es repeteix incansable que sols fa un any de la seua absència i aleshores es permet plorar i enyorar-lo. Fer-se una víctima ridícula, quan en realitat no ho és. Perquè és conscient que va tindre la felicitat a la palma de la mà, que va poder triar un destí que no sap on l’hauria pogut dur però al costat de l’home estimat. Per contra, va deixar que la vida hi actuara, que els altres hi decidiren. Va tindre por d’equivocar-se i va fer ple. Ara, te les mans buides i el cor desfet..."

Amb amor, Quina

divendres, 9 d’agost de 2019

SORPRESES DE LA VIDA

La vida no deixa de sorprendre'm. Ho fa en les situacions menys inespererades, amb la persona que menys tenies al cap o fins i tot, en el lloc més insospitat. Aquestes paraules son fruit de l'experiència que visc amb un ésser que la vida ha creuat en el meu camí i que, des de la seua senzillesa em mostra que m'estima amb majúscules i que s'ha de tindre molta, moltíssima fe i confiança en el camí que recorres cada dia. Em fa veure que hi ha que ser respectuosos i delicats amb el ritme i els temps dels altres. Que moltes passes menudes però fermes, sumades una rere l'altra, esdevenen un gran recorregut. Jo, acostumada com estic a caminar per la vida amb gambades de gasela he de respirar molt profundament per aprendre a ser una garsa, que en terra camina insegura i lenta però que, quan pot desplegar les ales i s'eleva a l'infinit, és grandiosa.

Joaquina