La vida no deixa de sorprendre'm. Ho fa en les situacions menys inespererades, amb la persona que menys tenies al cap o fins i tot, en el lloc més insospitat. Aquestes paraules son fruit de l'experiència que visc amb un ésser que la vida ha creuat en el meu camí i que, des de la seua senzillesa em mostra que m'estima amb majúscules i que s'ha de tindre molta, moltíssima fe i confiança en el camí que recorres cada dia. Em fa veure que hi ha que ser respectuosos i delicats amb el ritme i els temps dels altres. Que moltes passes menudes però fermes, sumades una rere l'altra, esdevenen un gran recorregut. Jo, acostumada com estic a caminar per la vida amb gambades de gasela he de respirar molt profundament per aprendre a ser una garsa, que en terra camina insegura i lenta però que, quan pot desplegar les ales i s'eleva a l'infinit, és grandiosa.
Joaquina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada