Desconec la nova manera de treballar, de crear que em fa seure cada dia davant l'ordinador un xic desorientada. Ella marca el ritme, el nou fer. Quan acabe llig la producció del dia sorpresa del que he escrit. És un nou anar, una nova etapa creativa que, de segur, em durà a bon port. Us deixe les darreres paraules amb que tanque hui el moment creatiu.
...Les muntanyes que van apareixent en el paisatge, li semblen mares acollidores que reben les filles perdudes. La fan sentir segura, protegida; en casa. Recuperar el paisatge de la infantesa, la fa prendre consciència de quan l’ha trobat a faltar. De quant s’estima els cims rocosos que miren el cel, els pinars que creixen als seus peus i envolten el poble con una murada fresca i segura que el protegeix d’enemics imaginaris.
Joaquina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada