UN REGAL

 M'he agafant un moment per fer una ullada a les xarxes per esbrinar alguna informació referent a la mort, fa uns dies, d'una persona meravellosa, una gran esriptora  que ha mort.

Efectivament hi he trobat moltes coses boniques que es queden curtes però que d'alguna manera volen reflectir l'apreci i el valor per aquest ésser. Però crec que d'entre totes les frases que he llegit, una m'ha colpit per sobre de totes. La vull compartir perquè crec que és un gran consell per caminar el moment present:

"Y recuerda aquello que está escrito. Amar al semejante es mirar de frente a Dios"

(Los miserables).

REFLEXIÓ DEL DIA

 

Hui estic submergida en un profund estat reflexiu. Periòdicament tinc dies així. Que tot siga dit, fan molt de bé si els encares com cal.

M’he fet conscient de la gran quantitat d’energia i temps que dediquem a aconseguir allò que, en un moment determinat, hem decidit que és bo i la que perdem apartant tot el que decidim que és dolent.

Em pregunte aleshores, quina és la fusta que mesura el bé o el mal. Les coses bones o dolentes. El que ens convé i el que no. Ho fem des del cor o des del cap? Des de la individualitat o des del col·lectiu del que per damunt de tot volem formar part?

No sé des d’on ho feu vosaltres benvolgudes lectores i lectors, però jo he decidit que tot i que resulte complicat esbrinar com fer-ho, vull aprendre a decidir des del cor. Per si us és útil he descobert un indici important que m’ajuda a començar i és que, siga quin siga el camí que triem, com deia Carlos Castaneda,  que tinga cor i saps que té cor, perquè la decisió et deixa en pau.

 

Joaquina

UNA CERTEZA

 Muchos creen que el amor crece, pero lo que crece es el conocimiento y el amor simplemente se expande para contenerlo. El amor es solo la piel del conocimiento.

"La cabaña" WM. Paul Young

EL NUEVO CAMINO

 La única guía en el camino del conocer es la humildad.

Joaquina

EL SECRETO

 Vivir sin significado.

Joaquina

NOUS PROPÒSITS

 La publicació d'un nou llibre sempre és una gran il·lusió. Representa el naiximent d'una criatura teua que prega ser acompanyada en el camí que ha de transitar cap a les llibreries i les lectores i lectors. He estat molt atrafegada amb la campanya de promoció del darrer llibre "NOAH VOL SER UN DRAC" que per cert, està tenint una gran acollida, molt bones crítiques. Aleshores crec que ja el puc anar assoltant, deixar-lo anar sol.

Hui he représ l'escriptura de la novel·la d'adults en la que estava immersa quan arribaren noves propostes de publicació i l'entrega de treballs. és hora d'allunar-me del món per centrar-me en crear sense un objectiu pròxim, sols escriure, crear, fer allò que millor sé fer. 

Ací teniu un fragment del primer capítol de l'obra que havia oblidat completament. Per si és del vostre interés...

"Fede traspuava alegria i sensualitat. Contagiava l’entusiasme per viure aventures i viatjar. Els anys que vam estar casats, vaig gaudir de la vida i de l’amor com no ho tornaré a fer mai, n’estic segura. També sé que, quan ens vam separar, era el moment perfecte per iniciar nous camins individualment perquè, si alguna cosa he aprés en els anys que fa que tinc la llibreria, que escolte la clientela i compartisc alguna tisana que altra, és que no hi ha res etern. L’amor per algú en concret, en especial, tampoc. Es a dir, l’estima es conserva normalment alimentada pels records del que es va viure,  però la passió, el desig, sentir que el món s’atura quan hi eres amb l’estimat, que el cos et tremola quan et mira; s’esfuma. Al seu lloc queda un sediment incert. Escorcollar la composició exacta dels sentiments que el conformen és tan arriscat que, en general, les parelles aprenem a viure sostenint-nos sobre un solatge emocional que de tant xafar-lo acaba sent una capa dura en la superfície que transmet una certa seguretat. Amb els anys, les vivències, la convivència i l’evolució individual, potser aquesta base de construcció dubtosa, minve. Aleshores, un moviment en falç, un imprevist, una lleu alteració de l’ordre conegut; provoca un sisme de conseqüències devastadores.

Joaquina

CONFIANÇA

 El rostre de l'amor sols el podem vore si aconseguim enderrocar els murs darrere dels quals s'amaguen les nostres pors. Aleshores podrem fluir en llibertat cap el nostre destí.

Aquest missatge és una comprensió preciosa compartida hui amb Carmen però que està en boca de la tribu de dones sàvies que m'acompanyen dia a dia en aquest nou anar per la vida on la consciència, elevada a la enèssima potència, s'encarrega de recordar-nos que a una vida nova no podem dur càrregues i deixades de l'anterior etapa.

Joaquina

MAGIA

 Hoy es uno de esos días en los que la magia acecha por doquier. Una de esas jornadas que se te despliega delante de la nariz como un abanico lleno de infinitas posibilidades. Des de que he abierto los ojos que la gratitud me sale a borbotones de la boca. Por cosas muy pequeñas, senzillas y simples, entre ellas reconocer lo que supone estar viva.

Como colofón a la lluvia de imprevistos llenos de polvo de estrellas, mi amiga Carmen me manda este mensaje:

"Sin la añoranza del pasado ni diseño del futuro, amanece el inocente instante presente".

Gracias, gracias, gracias.

Joaquina

DESCOBRIMENT

 

 

Ahir, de la manera més inesperada, vaig tindre una comprensió fortíssima que em va trasbalsar i que , a hores d’ara en reviure-la, encara em colpeja fortament al pit i em fa tremolar. Vaig descobrir que un amor que en els seus inicis m’havia semblat un regal, baixar el cel a la terra, en realitat sols era la projecció d’un somni llargament perseguit. Que de forment, no hi havia ni un gra i que, en realitat, era un malson terrible que sols en recordar-lo em va transportar a l’infern de Dante.

Molta cura lectores i lectors estimats amb els sentiments que provoquen un sostrac a les vostres vides. Amb els terratrèmols emocionals que sacsegen els ciments d’equilibri i serenitat que tan difícils son d’aconseguir. Si, sé que sembla de primer d’infantil però, estic parlant de diferenciar l’amor dels sentiments apassionats i descontrolats que se senten intensament i que en realitat al darrere amaguen ferides molt profundes que necessiten ser sanades.

He descobert, de manera sorprenent, l’autèntic amor. I si, l’amor de debò és tan senzill, que costa de creure que eixa dolçor inesperada siga el que tan de temps has buscat. En primer lloc perquè és un sentiment que ja tens per tu, per tant no és cap novetat que  un altre ser se’t plantifique al davant i de sobte et faça vore que és una extensió teua, una prolongació de les teues extremitats. Una còpia del teu cor que amplifica el que tu ja eres. Arriba quan menys t’ho esperes, quan  estàs centrada en la teua vida, mirant les teus coses. És tan subtil que quan pares atenció i sents el que realment t’acaba de passar, sols tens ganes de plorar en comprendre quan equivocada has estat i el sentit que tot plegat tenia per tu.

L’amor de debò no fa mal. No angoixa. No provoca urgència ni por. No et menysprea, ni et fa perdre peu. L’autèntic amor és un passeig per la voreta de la mar un diumenge d’estiu a l’alba. Sentint a la pell, la carícia del sol que acaba de nàixer. Deixant que la fresca brisa marina,  t’enredre els cabells i l’aigua tèbia t’acarone els peus. És deixar-te anar sense pressa, sense destí perquè, en realitat, el que realment importa és el viatge. I si, és intens però, la seua intensitat, no mata, dona força i vida.

 

Joaquina

 

SER PODEROSA

 

Moltes vegades he rebut, com una mena d'elogi o reconeixement expressions del tipus: “ Quin poder desprén la teua persona!” o “”es veu a una hora de camí que eres una dona poderosa” “Com has aconseguit ser una dona tan poderosa?”

Amb sinceritat, no sé ben bé a què fan referència aquestes paraules, què passa pel cap de la persona que les diu, encara que sóc capaç d'apreciar-hi un sentit acusatori. Es a dir la certesa de que jo sóc posseïdora d’alguna mena de secret que em fa especial, diferent.

Per si de cas, alguna d’aquestes persones que em consideren una dona poderosa, fa una ullada per ací, vaig a confessar que sí, que em sent una dona poderosa. Però també vull explicar què significa per mi aquest adjectiu.

Ser poderosa suposa fer-te responsable de la teua vida i abandonar qualsevol intenció de victimitzar-te pel que t’ocorre, reconeixent la teua part de responsabilitat de tot el que has viscut al llarg de la teua vida.

És, agafar amb força les regnes de la teua vida i abandonar persones i llocs on no eres feliç.

Vol dir, abandonar un espai on vius còmoda però eres profundament infeliç, et sents frustrada i desconnectada de tu, morint un poc cada dia.

Ser poderosa demana prendre acció, habitar-te, exposar-te...sostindre’t. Però per sobre l’elevada consciència de saber-te el teu propi refugi.

Joaquina

PALABRAS DE UN SABIO

 

“...el cisma del alma, el del cuerpo social no serán resueltos con un planteamiento de retorno a los viejos tiempos ni con programas pensados para garantizar la proyección de un futuro ideal, ni siquiera mediante la más realista y contumaz labor de soldadura que vuelva a juntar las partes erosionadas. Sólo el nacimiento conquistará a la muerte: el nacimiento de algo nuevo, no de lo mismo de siempre.”

De Joseph Campell. El héroe de las mil caras.

FRAGMENT DE LA NOVEL·LA EN LA QUE TREBALLE

Hi ha treballs que van més enllà de la creació literària, que reflecteixen en realitat una part molt important de la vida de l'escriptora. Això és el que m'està passant amb l'escriptura d'aquesta preciosa novel·la que em fa sentir orgullosa de ser l'escriptora que sóc. Que em fa viure en un constant i profund sentiment d'agraïment. ...Com si el meu pensament haguera estat escoltat pel meu àngel de la guarda, sona el timbre de la porta. No necessite pensar molt per imaginar qui és. M’eixugue les llàgrimes i obri. Al meu davant és Adrià. Duu a les mans unes roses blanques que de segur ha collit del seu jardí. No dic res. No em diu res. Ens mirem i un somriure lluminós inunda els nostres rostres. Ens apropem. Ens respirem. Ens olorem i sentim intensament. Fem una altra passa i els nostres cossos es toquen. Adrià deixa caure les flors i m’agafa la cara. Em besa amb naturalitat. Primer suaument, després els bes es torna desig i la dolçor es transforma en ànsia. De sobte sent a sobre tot el pes de la passió que em recorre de cap a peus. Que m’alleuja del desencís de la pena i m’acarona els cabells i s’obri pas cap a la meua intimitat, la meua sexualitat adormida. Em sent viva, salvatgement viva, femella. Decidida, despulle a Adrià que en les meues mans és foc pur. Fem l’amor al terra, a la vora de les roses deixades anar per Adrià. Em deixe penetrar i absorbisc amb intensitat el plaer que m’inunda fins que esclaten els gemecs que emmudeixen el dolor etern que duc a dins. Després de la tempesta, ens abracem amb força. Ens hem estimat com dos animals ferits. Els dos sabem que el que acaba de passar no ha estat sols sexe. Té un significat més elevat. Ens acabem de salvar la vida... Joaquina

NOAH VOL SER UN DRAC, el meu darrer llibre ja és a les llibreries

LA SUBTIL DIFERÈNCIA

Al llarg de la vida, u aprèn la subtil diferència que hi ha entre sostindre una mà i encadenar l’ànima. Aprén que l’amor no és fer l’acte sexual i que una parella no significa seguretat. I comença a aprendre que un bes no és un contracte i que els regals no son promeses. I u comença a acceptar els seus fracassos amb el cap ben alt i els ulls oberts. I aprèn a construir nous camins en el present perquè les planificacions futures tendeixen a no produir-se mai. Així que u acaba plantant el seu propi jardí i acaronant la seu ànima enlloc d’esperar que un altre li duga flors. I comprén que realment té forces per aguantar, que és realment fort i que amb cada adéu, aprèn. Joaquina

ARRIBAR A UN FINAL

Tot arriba al seu temps a un final. La qüestió és com aconseguim pair dins nosaltres allò que acaba. Com som capaços de digerir i entendre el que va ser, el que va haver i travessar-ho. Aquest moviment suposa acceptació i comprendre la finitud de tota l’existència. De vegades pensem, que és suficient amb passar pàgina i fer com que la vida continua i ací no ha passat res i que, d’aquesta manera, s’ha tancat una experiència dolorosa. Però, la realitat és que la fi d’alguna cosa no implica el seu final en u mateix. L’elaboració d’un final requereix un treball i hi ha un temps per a cadascú. No és cert que un dol té un temps determinat. Una bona aposta és reconèixer el que va ser, què no va ser possible i acceptar eixa pèrdua, eixe final. Donar-nos permís per honrar els encontres i els acomiadaments des del cor. Des d’un cor sense barreres, sense rancúnies. Amb la plena consciència de reconèixer-nos vulnerables i que aquesta vulnerabilitat, ens fa més forts. Joaquina

EL RETORN DE LES MUSES

El meu regal dels reis: creativitat i ganes de reprendre l'escriptura. El meu regal per a vosaltres lectores i lesctors apassionats: Un fragment de la novel·la que escric. "Hi ha relats que s’escriuen per inspiració. Sorgeixen en un moment molt concret i il·luminen la ment creativa que, emocionada, desenvolupa la idea que li ha nascut sense entrebancs, de manera lleugera, àgil i ferma. El text resultant és ràpid i convincent. D’altres, necessiten ser contats perquè, de no fer-ho, l’artista s’ofegaria en la seua pròpia creativitat. S’han de treure, plasmar-los en el paper abans que esclaten a dins i el contingut s’escape per tots els orificis del cos, perdent-se sense rumb. El producte és explosiu, profund, íntim i personal. Sé ben bé de què parle perquè sóc escriptora o millor dit, ho vaig ser en un altre temps. Ara, sóc llibretera. Escriure va ser l’ofici que vaig tindre més de la meitat de la meua vida. Conec infinites fonts d’inspiració i processos imaginatius però també, com no, l’angúnia de la sequera inventiva. Del paper en blanc, de les hores mortes front l’ordinador, de l’oblit dels lectors quan no escrius, quan ja no tens res que dir. La soledat que provoca el buit interior i el terrible dolor de sentir que t’has perdut que, sense una narració que explicar, no eres ningú. Després d’un període d’esterilitat creativa, de fregar les portes de l’abisme i nedar en les aigües pudentes de la depressió, la vida em va fer un obsequi molt especial." Joaquina