diumenge, 21 d’abril de 2019

SATISFACCIÓ

Tinc la sensació que fa dies que estic immersa en una bombolla que m'aïlla de la realitat. Plou incansable i passe hores a l'estudi escribint, concentrada com feia temps que no aconseguia. Necessitava centrar-me en l'escriptura i acabar la novel·la que duc entre mans. Ho estic aconseguint, acabe el treball i em sent molt satisfeta. Uns capítols més i la meua primera novel·la d'adults estarà acabada. Després, la tasca més difícil: la revisió de l'estructura, les correccions, les crítiques d'alguns lectors voluntaris i finalment, l'opinió més dura; la pròpia.
Un fragment de la producció d'ahir:

..."És en el silenci on Adrià i jo ens trobem. En aquest espai nostre el pense i sé que em pensa, el sent i sé que em sent, no tinc cap dubte. Hi ha una profunda comunicació que va més enllà de l’encontre físic i aquest tret em fa estar tranquil·la. M’ajuda a seguir sense la seua presència física perquè finalment, he entès que aquest sentiment és l’amor autèntic. Saber que hi ha algú en l’univers que et remena les entranyes i no necessites posseir-lo per gaudir-ne."

dimecres, 17 d’abril de 2019

EL JARDÍ DE LA FADA ESPERANÇA



El meu nou llibre aviat serà a les llibreries. Estic molt contenta, escriure'l va ser un gran regal.

dissabte, 6 d’abril de 2019

DE TORNADA A L'ESCRIPTURA

M'he assegut davant l'ordinador i he mirat de reprendre el treball, de continuar amb l'escriptura de la novel·la que tinc abandonada des de fa uns dies. He perdut el ritme i la concentració. He rellegit capítols, corregit i reescrit alguns fragments. Finalment la inspiració arriba, les idees flueixen i comence a crear de nou.
Us deixe unes línies del treball de hui. Sé que hi ha persones a les que els abellia que ho fera.

... Al meu davant és Adrià. Duu a les mans un ram de roses blanques que de segur ha collit del seu jardí. No dic res. No em diu res. Ens mirem i un somriure lluminós inunda els nostres rostres. Ens apropem. Ens respirem. Ens olorem i sentim intensament. Fem una altra passa i els nostres cossos es toquen. Adrià deixa caure les flors i m’agafa la cara. Em besa amb naturalitat. Primer suaument, després els bes es torna desig i la dolçor es transforma en ànsia. De sobte sent a sobre tot el pes de la passió que em recorre de cap a peus. Que m’alleuja del desencís de la pena i m’acarona els cabells i s’obri pas cap a la meua intimitat, la meua sexualitat adormida.


Una abraçada, Joaquina

dilluns, 18 de març de 2019

POEMES TROBATS

Hui he trobat una llibreta barrejada entre els joguets de la meua neboda Alexia. M'ha dit que volia pintar i, en obrir la caixa on guardem les seues coses, els meus ull s'han aturat en la llibreta roja. La veritat és que no sé com hi havia arribat. L'he fullejada i he trobat poemes que vaig escriure fa mols anys. Poemes que rere les paraules, guarden imatges, sentiments, un nom, el d'un ésser estimat. Els he llegit. He deixat que la melangia m'acaronara, que el rastre de l'amor accelerara el meu cor. He vulgut recordar el rastre de l'amor en mi.
Vull compartir aquest instant amb un dels poemes que un amor intens i profund m'hi va deixar.

M'HAN PARLAT DE TU

Hui, algú
t'ha esmentat.
Hui, algú
t'ha recordat.
Hui, amor
t'he enyorat.

QUINA

diumenge, 3 de març de 2019

DIR ADEU

Acomiadar-me sempre m'ha resultat molt difícil. Dir adeu, de vegades suposa molt més. És sentir que en realitat el que fas és tancar una porta per la que la teu energia s'escola sense remei. Hui, dic una adeu dolorós perquè, estime a qui acomiade des de les profunditats del meu ésser. Però també m'estime i sent que l'amor que done no retorna.A hores d'ara, no m'abelleix esperar. Desfullar margarides, a la meua edat, és molt avorrit. Ja no tinc temps. La vida segueix i tinc moltes coses per viure. Moltes abraçades que donar i rebre, mirades en les que perdre'm i molts somriures que regalar.
Tanque una porta. N'òbric una altra. Al davant, la immensitat.
QUINA

dimecres, 13 de febrer de 2019

RISA

Ante la Cueva del Cielo,
donde Amaterasu Omi Kami, la diosa del sol,
había ocultado su radiante faz,
donde todos los dioses y diosas reunidos
habían fracasado
en su intento por convencerla
para que saliera, me adelanté
con la más absoluta seriedad,
con la más firme determinación,
con el adecuado decoro y un aire noble,
y con un golpe y un golpe
y un golpe golpe golpe golpe golpe,
me levanté el quimono y me mostré de tal manera
que hizo que los enaltecidos
se quedaran boquiabiertos.
Después, hice títeres con los labios de mi vulva
y hablé en favor mío,
me puse un pecho sobre el hombro,
y luego el otro sobre el otro,
y me caí de espaldas,
con un golpe y un golpe
y un golpe golpe golpe golpe golpe,
en medio de la explosión de carcajadas
y de la diversión
del respetable público
con los pechos atados en un nudo
y las piernas abiertas
como un felpudo de bienvenida,
invoqué a los espíritus y les ofrecí mi cuerpo...
pero ellos se negaron a tomarlo.
El público aullaba y reía
mientras yo proseguía con mi danza,
hasta que Amaterasu Omi Kami
no pudo aguantar más
y salió precipitadamente
para ver qué ocurría.
Y así la risa
sacó a la diosa del sol de su oscura cueva,
y devolvió la luz y el calor al mundo.

A.S.M.

diumenge, 10 de febrer de 2019

MUERTE Y RENACIMIENTO

Yo te doy la vida,
yo te doy la muerte;
todo es uno.
Viajas por el sendero en espiral,
por el sendero eterno
que es la existencia,
un devenir constante,
siempre creciendo,
siempre cambiante.
Nada muere que no vaya a renacer,
nada nace que no vaya a morir.
Cuando tu vienes hasta mi,
te doy la bienvenida a casa;
luego, te introduzco en mi útero,
en el caldero de la transformación,
donde se te remueve y tamiza,
donde se te mezcla y se te hierve,
donde se te funde y se te tritura,
donde se te reconstruye y se te recicla.
Tu siempre vuelves conmigo,
tu siempre sales renovada.
Muerte y renacimiento no son más que puntos
de transición a lo largo del sendero eterno.

A.S.M