dijous, 1 de novembre de 2018

ELS EFECTES D'ALGUNS AMORS

Continue, incansable, investigant l'amor, els efectes que produeix sobre les persones. I quan ja em pensava que res em sorprendria, em trobe amb el llibre "Deliri d'amor" d'Alda i Merini. Aleshores, com si un terratrèmol em sacsara de dalt a baix, el dolor durant la lectura m'atrapa i em deixa sense alé.
Alguns fragments del llibre:

"...Vaig repudiar la casa i a mi mateixa perquè m'havia pres l'home estimat. Vaig repudiar la vida que havia deixat entrar la mort al cos d'ell. El vaig repudiar fins i tot a ell, que ho havia permés. I aquesta fou la meua fatal abstracció. Aquesta fou la meua follia, que em va empényer a l'homicidi més terrible: la meua pròpia existència"

"...Em vaig enamorar d'una manera tan destructiva i total fins a punt de perdre la identitat. I quan me'l van enterrar vaig perdre fins i tot el principi de l'amor, que significa, virtualment, perdre la raó de viure. No sabia a qui donar la culpa perquè jo mateixa estava tan impregnada de culpa que no hauria pogut suportat cap altre pes.

DELIRI D'AMOR (ALDA MERINI)

dimarts, 23 d’octubre de 2018

REFLEXIÓ EN UN DIA MOLT IMPORTANT

SÓC UNA DONA COM TU


Sóc una dona que cada dia, quan òbric els ulls, comence a viure de nou. Em reinvente cada dia. Estic en un etern aprenentatge en el que, de vegades, les situacions en les que nade flueixen harmònicament. D’altres, sent unes fortíssimes ganes de fugir del meu cos.
Sóc una dona tan especial com tu, tan fantàstica com tu, tan cabrona com tu, tan amorosa com tu, tan segura de les decisions, que al llarg del camí he pres, com tu... Puc continuar dient tantes coses de mi, que son, tan iguals a les que t’ocorren a tu, fins que les paraules, deixen de brollar de les meues mans cansades d’escriure. Però, de totes les veritats que em defineixen, que m’acompanyen i que m’edifiquen, t’assegure que sols hi ha una que hui em fa sentir-me orgullosa de l’ésser en el que m’he convertit i és la certesa d’haver estat capaç de fer realitat tots els meus somnis. D’haver transitat tots els camins que s’han creuat al meu pas, que t’assegure que han estat molts i, d’haver estat capaç d’extraure-hi aprenentatges molt valuosos.

Joaquina

dilluns, 15 d’octubre de 2018

FRAGMENT DE LA MEUA DARRERA CREACIÓ

...Curiosament, la relació amb una persona tan tòxica en un principi et fa creure que realment eres important. Et concedeix, per breus instants, un poder que t’ eleva i t’impulsa a fregar la gloria. Aquesta mena d’emocions genera una potent addicció. Et manté alerta tothora, esperant que l’altre respire per tu mirar de generar-li l’oxigen suficient i de qualitat. Et fa multiplicar per infinit les capacitats personals que de sobte et sembla que no les havies sabut explotar. Et creixen una mena de tentacles que et permeten fer pel teu estimat qualsevol cosa que et demane, alimentant-te la vanitat. Tot comença quan, el teu venerat, et proporciona una dosi d’un còctel emocional que conté ingredients que tu no vols acceptar que necessites. La substància t’emborratxa de tal manera que sols vius desitjant que t’injecte la següent dosi. Per rebre-la, faràs qualsevol cosa, pagaràs tots els diners que tingues, recorreràs els quilòmetres necessaris i netejaràs tota la merda que l’altre genere sense cap tipus de queixa. Permetent la total devaluació del teu propi ésser. Entres així, sense adonar-te’n, a formar part de la xarxa d’esclaus emocionals.

JOAQUINA

diumenge, 23 de setembre de 2018

DIUMENGE DE TARDOR

Adore la tardor, la seua llum, m'inspira...

A LA VORA DEL CAMÍ

Em rondines i t’allunyes.
M’escalfes amb el teu alé
i t’amagues juganer.
No sé perquè actues així,
però, un dia t’esperaré
asseguda a la vora del camí.
Et veuré vindre
I, quan sigues prop,
et miraré detingudament als ulls.
Aleshores, sabré amb certeza qui ets.


QUINA

dimecres, 5 de setembre de 2018

LLEGINT

Llegir no és sols endinsar-se en una història que t'agrada més o menys. Que et transporta en l'espai i el temps. De vegades, la lectura, de la manera més innocent et diu què t'estava passant, allò que la teua ànima mirava d'entendre. Enmig de la lectura, unes frases et tallen la respiració. Les tornes a llegir i aleshores dius: Uf, això era!

"He estat caient dins la meua pròpia vida durant mesos. I ara estic a punt de tocar terra".

Anne Enright: LA TROBADA

dissabte, 1 de setembre de 2018

INVESTIGANDO SOBRE EL AMOR

Después de mis recientes anotaciones sobre el amor, hay quién me pregunta si escribo sobre él. Pues claro! Qué otra cosa podía ser????
Escribo una novela de amor que, por cierto, no está siendo nada fácil. Me ha costado mucho, muchísimo, encontrar la voz narrativa, el tono y sobre todo, lo más duro ha sido descubrir lo que se me ha movido, a nivel personal, con respecto a este tema.
Llevo meses leyendo sobre el amor y la relaciones de pareja. Recogiendo información de mi gente y sus amores. Tratando de entender los contratos que se establecen en las parejas y los vínculos emocionales que creamos, que dicho sea de paso, me da un poco de miedo... Qué queréis que os diga! Tema peliagudo eso de "amar" que no de "querer". Es hora de que vayamos entendiendo que el significado de estos verbos es bien distinto.
Bueno, os comparto una explicación que Alejandro Jodorowsky hace sobre qué es el amor que me pareció muy valiosa y que se acerca, peligrosamente, a lo que yo misma creo. Dice así:

"El amor es desaparecer y encontrar tu alma en el otro. Es el encuentro con tu alma en el otro".
"Es saber con certeza que has encontrado al ser que te corresponde. Es la certeza absoluta, no hay duda".
"El verdadero amor es nada que quitar, nada que agregar".
"En el amor divino nos apoyamos el uno en el otro y aparece el mundo y aparece el otro".

Aquí lo dejo. Cada cual que haga su reflexión sobre el amor, su amor. Espero, para los que me habéis preguntado, que la explicación sea válida. No era mi intención utilizar este espacio para este tipo de comunicaciones, pero me parece bien. Al final la literatura trata de eso, de comunicarse, de abrir puertas.

Abrazos de oso para quién los necesite!

dijous, 30 d’agost de 2018

EL REFUGI DE LA PARAULA

Entono una canción de amor
desde las piedras de mi cuerpo,
desde los altos picos de mis montañas,
desde las ardientes arenas
de mis desiertos.
Te acaricio con hojas verdes,
con plantas verdes,
con hierbas verdes.
Te baño en la vegetación,
y te siento en mi pecho,
la tierra.
Te calmo con aguas centelleantes,
te refresco en mis océanos.
Mi canción de amor para ti
es mi cuerpo,
la tierra,
que te alimenta,
que te viste,
que te ofrece un hogar.
Apréndete mi canción,
y mi canción te curará;
canta mi canción,
y te llevará a la totalidad;
danza conmigo, y serás santa.

A.S.M