dimecres, 14 de juliol de 2021

EL NUEVO CAMINO

 La única guía en el camino del conocer es la humildad.

Joaquina

dimarts, 13 de juliol de 2021

divendres, 25 de juny de 2021

NOUS PROPÒSITS

 La publicació d'un nou llibre sempre és una gran il·lusió. Representa el naiximent d'una criatura teua que prega ser acompanyada en el camí que ha de transitar cap a les llibreries i les lectores i lectors. He estat molt atrafegada amb la campanya de promoció del darrer llibre "NOAH VOL SER UN DRAC" que per cert, està tenint una gran acollida, molt bones crítiques. Aleshores crec que ja el puc anar assoltant, deixar-lo anar sol.

Hui he représ l'escriptura de la novel·la d'adults en la que estava immersa quan arribaren noves propostes de publicació i l'entrega de treballs. és hora d'allunar-me del món per centrar-me en crear sense un objectiu pròxim, sols escriure, crear, fer allò que millor sé fer. 

Ací teniu un fragment del primer capítol de l'obra que havia oblidat completament. Per si és del vostre interés...

"Fede traspuava alegria i sensualitat. Contagiava l’entusiasme per viure aventures i viatjar. Els anys que vam estar casats, vaig gaudir de la vida i de l’amor com no ho tornaré a fer mai, n’estic segura. També sé que, quan ens vam separar, era el moment perfecte per iniciar nous camins individualment perquè, si alguna cosa he aprés en els anys que fa que tinc la llibreria, que escolte la clientela i compartisc alguna tisana que altra, és que no hi ha res etern. L’amor per algú en concret, en especial, tampoc. Es a dir, l’estima es conserva normalment alimentada pels records del que es va viure,  però la passió, el desig, sentir que el món s’atura quan hi eres amb l’estimat, que el cos et tremola quan et mira; s’esfuma. Al seu lloc queda un sediment incert. Escorcollar la composició exacta dels sentiments que el conformen és tan arriscat que, en general, les parelles aprenem a viure sostenint-nos sobre un solatge emocional que de tant xafar-lo acaba sent una capa dura en la superfície que transmet una certa seguretat. Amb els anys, les vivències, la convivència i l’evolució individual, potser aquesta base de construcció dubtosa, minve. Aleshores, un moviment en falç, un imprevist, una lleu alteració de l’ordre conegut; provoca un sisme de conseqüències devastadores.

Joaquina

dilluns, 24 de maig de 2021

CONFIANÇA

 El rostre de l'amor sols el podem vore si aconseguim enderrocar els murs darrere dels quals s'amaguen les nostres pors. Aleshores podrem fluir en llibertat cap el nostre destí.

Aquest missatge és una comprensió preciosa compartida hui amb Carmen però que està en boca de la tribu de dones sàvies que m'acompanyen dia a dia en aquest nou anar per la vida on la consciència, elevada a la enèssima potència, s'encarrega de recordar-nos que a una vida nova no podem dur càrregues i deixades de l'anterior etapa.

Joaquina


divendres, 21 de maig de 2021

MAGIA

 Hoy es uno de esos días en los que la magia acecha por doquier. Una de esas jornadas que se te despliega delante de la nariz como un abanico lleno de infinitas posibilidades. Des de que he abierto los ojos que la gratitud me sale a borbotones de la boca. Por cosas muy pequeñas, senzillas y simples, entre ellas reconocer lo que supone estar viva.

Como colofón a la lluvia de imprevistos llenos de polvo de estrellas, mi amiga Carmen me manda este mensaje:

"Sin la añoranza del pasado ni diseño del futuro, amanece el inocente instante presente".

Gracias, gracias, gracias.

Joaquina


dimecres, 12 de maig de 2021

DESCOBRIMENT

 

 

Ahir, de la manera més inesperada, vaig tindre una comprensió fortíssima que em va trasbalsar i que , a hores d’ara en reviure-la, encara em colpeja fortament al pit i em fa tremolar. Vaig descobrir que un amor que en els seus inicis m’havia semblat un regal, baixar el cel a la terra, en realitat sols era la projecció d’un somni llargament perseguit. Que de forment, no hi havia ni un gra i que, en realitat, era un malson terrible que sols en recordar-lo em va transportar a l’infern de Dante.

Molta cura lectores i lectors estimats amb els sentiments que provoquen un sostrac a les vostres vides. Amb els terratrèmols emocionals que sacsegen els ciments d’equilibri i serenitat que tan difícils son d’aconseguir. Si, sé que sembla de primer d’infantil però, estic parlant de diferenciar l’amor dels sentiments apassionats i descontrolats que se senten intensament i que en realitat al darrere amaguen ferides molt profundes que necessiten ser sanades.

He descobert, de manera sorprenent, l’autèntic amor. I si, l’amor de debò és tan senzill, que costa de creure que eixa dolçor inesperada siga el que tan de temps has buscat. En primer lloc perquè és un sentiment que ja tens per tu, per tant no és cap novetat que  un altre ser se’t plantifique al davant i de sobte et faça vore que és una extensió teua, una prolongació de les teues extremitats. Una còpia del teu cor que amplifica el que tu ja eres. Arriba quan menys t’ho esperes, quan  estàs centrada en la teua vida, mirant les teus coses. És tan subtil que quan pares atenció i sents el que realment t’acaba de passar, sols tens ganes de plorar en comprendre quan equivocada has estat i el sentit que tot plegat tenia per tu.

L’amor de debò no fa mal. No angoixa. No provoca urgència ni por. No et menysprea, ni et fa perdre peu. L’autèntic amor és un passeig per la voreta de la mar un diumenge d’estiu a l’alba. Sentint a la pell, la carícia del sol que acaba de nàixer. Deixant que la fresca brisa marina,  t’enredre els cabells i l’aigua tèbia t’acarone els peus. És deixar-te anar sense pressa, sense destí perquè, en realitat, el que realment importa és el viatge. I si, és intens però, la seua intensitat, no mata, dona força i vida.

 

Joaquina

 

dilluns, 26 d’abril de 2021

SER PODEROSA

 

Moltes vegades he rebut, com una mena d'elogi o reconeixement expressions del tipus: “ Quin poder desprén la teua persona!” o “”es veu a una hora de camí que eres una dona poderosa” “Com has aconseguit ser una dona tan poderosa?”

Amb sinceritat, no sé ben bé a què fan referència aquestes paraules, què passa pel cap de la persona que les diu, encara que sóc capaç d'apreciar-hi un sentit acusatori. Es a dir la certesa de que jo sóc posseïdora d’alguna mena de secret que em fa especial, diferent.

Per si de cas, alguna d’aquestes persones que em consideren una dona poderosa, fa una ullada per ací, vaig a confessar que sí, que em sent una dona poderosa. Però també vull explicar què significa per mi aquest adjectiu.

Ser poderosa suposa fer-te responsable de la teua vida i abandonar qualsevol intenció de victimitzar-te pel que t’ocorre, reconeixent la teua part de responsabilitat de tot el que has viscut al llarg de la teua vida.

És, agafar amb força les regnes de la teua vida i abandonar persones i llocs on no eres feliç.

Vol dir, abandonar un espai on vius còmoda però eres profundament infeliç, et sents frustrada i desconnectada de tu, morint un poc cada dia.

Ser poderosa demana prendre acció, habitar-te, exposar-te...sostindre’t. Però per sobre l’elevada consciència de saber-te el teu propi refugi.


Joaquina