diumenge, 28 de juliol de 2019

PRODUCCIÓ DE HUI

Desconec la nova manera de treballar, de crear que em fa seure cada dia davant l'ordinador un xic desorientada. Ella marca el ritme, el nou fer. Quan acabe llig la producció del dia sorpresa del que he escrit. És un nou anar, una nova etapa creativa que, de segur, em durà a bon port. Us deixe les darreres paraules amb que tanque hui el moment creatiu.


...Les muntanyes que van apareixent en el paisatge, li semblen mares acollidores que reben les filles perdudes. La fan sentir segura, protegida; en casa. Recuperar el paisatge de la infantesa, la fa prendre consciència de quan l’ha trobat a faltar. De quant s’estima els cims rocosos que miren el cel, els pinars que creixen als seus peus i envolten el poble con una murada fresca i segura que el protegeix d’enemics imaginaris.

Joaquina

divendres, 12 de juliol de 2019

LA PREGUNTA

Si te hago la pregunta capciosa,
¿Te esforzarás por encontrar la respuesta?
¿Recogerás audazmente
el guante arrojado
y responderás desafiante a la llamada?
¿Responderás a mi desafío
con un hormigueo en la sangre,
con el cabello ondeando al viento,
sabiendo con todo tu ser
que cada desafío
es una oportunidad,
que cada desafío
supone un don,
que cada desafío
está ahí para serte útil,
o no lo harás?
Tú decides.

A.S.M

diumenge, 7 de juliol de 2019

NOU TREBALL


El nou treball avança lentament. He comprovat que la meua manera de crear és distinta. Em trobe immersa en un procés desconegut. Passe hores escrivint, profundament concentrada i quan prenc consciència, quan aterre en la realitat m'adone que sols he escrit unes línies però que en llegir-les m'omplin de satisfacció.
Ací us deixe un fragment de la producció de hui:

"...Per primera vegada, després d’anys de matrimoni, no ha estat present mentre feia l’amor amb l’home. El cos, entrenat, ha repetit mecànicament cada moviment. De la gola resseca, ha deixat anar esglais de plaer i ha estat capaç de repetir-li a Ian, a cau d'orella, com a ell li agrada, quant l’estima, quant el necessita. Però aquesta vegada l’ànima li ha volat lluny. L’ha deixada apropar-se a la mar, resseguir les petjades que Alex i ella han deixat en la sorra al capvespre i enredar-se entre els cabells rossos i arrissats del jove."

Joaquina