divendres, 25 d’octubre de 2019

TANCAMENT

Tancar cicles és molt difícil. Suposa una mort profunda del que fins al moment has estat com a persona. Significa abandonar, deixar esborrar, buidar... destruir. És morir per tornar a nàixer. Per construir-te de nou, per aprendre a caminar aquesta vegada sense cap estructura, sense una predisposició concreta, sense expectatives. És fluir amb la vida, amb el que porta, amb el que et trobes des de l'agraïment, la il·lusió i l’esperança. És veure el que abans no veies, no percebies, no senties. És tremolar de passió com una fulla en la tardor quan comprens la immensitat, l’abast de l’existència.
He tancat un cicle. Un període de moltíssim aprenentatge, de sofriment també, ho confesse.
Comence de nou.
Sóc lliure!!!!!!

Joaquina

dimarts, 22 d’octubre de 2019

DES DE L'ÀNIMA

Hui m’he retrobat amb una persona que per mi, sols fa un any, va significar moltíssim. Conéixer-lo va remoure els ciments de les estructures de la meua vida fermament arrelades. Va fer trontollar creences destructives que no tenia identificades i que en veure-les em van sacsar profundament. Aquell home i jo, en trobar-nos, ens vam agafar fortament de la mà sense saber exactament el significat de la trobada però, conscient que havíem de caminar junts en aquell moment. Finalment van comprendre el propòsit del nostre encontre i no vam vacil·lar ni un segon, en desapegar-nos i deixar-nos anar quan l’aprenentatge o missió va acabar. Els dos sabíem que el final d’aquella excepcional amistat tenia els dies contats.
Havia vist el meu amic alguna vegada, com de passada i havia rebuscat dins de mi un indici de tot allò que en el passat m’havia fet sentir. No vaig trobar cap petjada que fos important, que no estigués únicament relacionada amb el propòsit de l’instant que ens van conéixer.
Hui, la vida que és tan llesta o tal vegada, el destí implacable, l’ha dut al meu camí. L’ha fet tocar la meua porta. Confesse que veure’l, mirar-lo i sentir-lo m’ha impactat perquè, en el moment que els nostres ulls s’han trobat, he comprés que l’aprenentatge real, la prova manifesta era just tindre’l al davant i sentir que el meu terra no trontollava però, el seu, si.
Sé, de ben segur que aquest és el regal del dia, que m’ajuda a entendre on està aturada en aquest moment, la meua vida. La que tant valore, la que tant m’estime.

Joaquina

dijous, 17 d’octubre de 2019

ABÚS

"...Per reduir una persona a la condició d'esclau no calen armes ni violència física, només calen tècniques de violència psicològica. I una d'aquestes tècniques consisteix a menysprear la persona fins que arriba a interioritzar aquest menyspreu de tal manera que se'l creu, que es creu que és una merda, un no res. Aquesta impotència, aquest sentiment d'inutilitat, sumada al poder absolut de l'altre, és l'autèntica clau de la dominació.

Gemma Liena: ATRAPADA AL MIRALL

diumenge, 13 d’octubre de 2019

FRAGMENT D'UN NOU CAPÍTOL

He comprés que tota la meua vida ha estat fer aquest camí que m’ha dut a tu. Trobar-te és un final per poder encetar un nou principi. Arribar-hi ha estat veure que ja ho sabia tot, sols ho he tornat a recordar. La memòria m'ha fet entendre que en l’amor no tot val.

Joaquina

dilluns, 7 d’octubre de 2019

REGALS

Em sent molt afortunada. La vida, seguit, em fa grans regals. Em creua en el camí les persones que necessite, que em recorden qui soc, que actuen d'espill fent-me veure que les persones especials fan olor de senzillesa i calidesa i no poden evitar reflectir als ulls la llum de l'ànima.

Gràcies, gràcies, gràcies!
Joaquina

dissabte, 5 d’octubre de 2019

ELS AMANTS

Fragment d'un dels capítols recients de la novel·la que escric. Encara està per treballar però la idea és fidel al resultat.


Sobre el tema dels amants es podria parlar molt però s'ha de tindre cura en no jutjar. El que passa en la vida de dues persones que es troben en aquesta situació, que s'estimen d'amagats és una informació que els pertany sols a ells i que difícilment la resta del món pot entendre. Jo, des de la meua humil experiència i comprensió puc aportar que aquest amor crea entre els amants, en cada encontre, una mena d'oasi en el que el món s'atura i sols existeix la pell, la carn, l'olor, els besos...Donar i rebre plaer és la màxima, l'únic que importa. A fora, el món es desdibuixa, deixa d'existir i el cos de l'altre és la màxima atenció. La seua aroma i la mirada els omplin, creant una addició boja.
El més greu de tot és que aquests instants de gloria son efímers perquè prefereixen viure conservant la felicitat petita de la quotidianitat familiar per por a arriscar-se a alcançar la felicitat gran.
Com he dit al principi aquesta valoració meua no és un judici, més bé es tracta d'una reflexió. En aquest punt em demane si en realitat en aquest anar per la vida, amagant l'amor, no hi ha un punt de covardia. No sé, tal vegada la resposta siga que cada cas és distint i pot ser justifique aquesta manera d'estimar. A mi, particularment em resulta difícil i complexa aquest tipus de relació. M'obliga a posar-me en el lloc de l'altre, del que no sap que passa en la vida de la parella, del que viu ignorant que un altre cos escalfa el cor del company o la companya de vida. Alhora reflexione sobre el que passa per dins l'infidel quan arriba a casa i uns altres braços el reben per acollir-lo i a la nit, sota els llençols un altre cos s'arrima cercant carícies desgastades.

Joaquina

dijous, 3 d’octubre de 2019

PARLEM D'AMOR

A estes altures, les persones que em conexiu, sabeu de debò que l'amor amb totes les concepcions possibles em presegueix, de vegades com a protagonista del seu encís, d'altres, com a testimoni de l'encís d'amics, coneguts i desconeguts. En la reflexió de hui torna a ser el gran protagonista, el magnífic encantador de serps que amb la seua màgia atrapa, amb encanteris ben insòlits preses innocents.
Hui, he pogut veure en els ulls preciosos d'una dona magnífica, incapaç de definir què li passava que no podia deixar de plorar, que l'amor l'havia abandonada tot i que ella encara no n'era conscient. El buit que hi reflectien m'ha impactat. Tanmateix he experimentat, unes hores després, el goig al cor que em despertaven les paraules d'una dona amb majúscules que tractava d'explicar-me, sense trobar les paraules precises, que se sentia molt bé encara que no sabia explicar ben bé el motiu. Quan els nostres ulls s'han trobat, he reconegut la llum que hi brollava. La meua amiga, tot i que no n'és conscient, és víctima irremeiable de l'amor.
I així, dia a dia, veig com en realitat, per damunt de totes les bogeries que els humans ens entestem a fer, sense l'amor, no som res.

Que l'amor us acompanya en este dia, estimats i estimades amants de la literatura.
Joaquina

dimarts, 1 d’octubre de 2019

LOS CUATRO ACUERDOS

"...El guerrero tiene control no sobre otros seres humanos, sino sobre sí mismo; controla sus propias emociones. Reprimimos nuestras emociones cuando perdemos el control, no cuando lo mantenemos. La gran diferencia entre un guerrero y una víctima es que ésta se reprime y el guerrero se refrena. Las víctimas se reprimen porque tienen miedo de mostrar sus emociones, de decir lo que quieren decir. Refrenarse no es lo mismo que reprimirse. Significa tener las emociones y expresarlas en el momento adecuado, ni antes ni después. Esta es la razón por la cual los guerreros son impecables. Tienen un control absoluto sobre sus propias emociones y, por consiguiente, sobre sus propios comportamientos."

M. RUIZ