Moltes vegades he rebut, com una mena d'elogi o reconeixement expressions del tipus: “ Quin poder desprén la teua persona!” o “”es veu a una hora de camí que eres una dona poderosa” “Com has aconseguit ser una dona tan poderosa?”
Amb sinceritat, no sé ben bé a què fan referència aquestes paraules, què passa pel cap de la persona que les diu, encara que sóc capaç d'apreciar-hi un sentit acusatori. Es a dir la certesa de que jo sóc posseïdora d’alguna mena de secret que em fa especial, diferent.
Per si de cas, alguna d’aquestes persones que em consideren una dona poderosa, fa una ullada per ací, vaig a confessar que sí, que em sent una dona poderosa. Però també vull explicar què significa per mi aquest adjectiu.
Ser poderosa suposa fer-te responsable de la teua vida i abandonar qualsevol intenció de victimitzar-te pel que t’ocorre, reconeixent la teua part de responsabilitat de tot el que has viscut al llarg de la teua vida.
És, agafar amb força les regnes de la teua vida i abandonar persones i llocs on no eres feliç.
Vol dir, abandonar un espai on vius còmoda però eres profundament infeliç, et sents frustrada i desconnectada de tu, morint un poc cada dia.
Ser poderosa demana prendre acció, habitar-te, exposar-te...sostindre’t. Però per sobre l’elevada consciència de saber-te el teu propi refugi.
Joaquina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada