dijous, 28 de maig del 2020

INSTANT

Quan t’has passat la vida buscant, creant, fent i de sobte comprens que has de deixar el camí que transitaves, dol. En la profunditat de l’ànima sents que una part que t’habitava t’ha abandonat i ja no pots continuar sent la mateixa dona en el teu anar de vida.
Aquest és un acomiadament de la xiqueta ferida que vaig ser, de l’adolescent insegura, de la dona dadora, sempre disponible. Aquesta és una mort i un part junts, nascuts d’un instant de comprensió infinit.

“una mujer sana se parece mucho a una loba: robusta, colmada, tan poderosa como la fuerza vital, dadora de vida, consciente de su propio territorio, ingeniosa, leal, en constante movimiento. En cambio, la separación de la naturaleza salvaje provoca que la personalidad de la mujer adelgace, se debilite y adquiera un caràcter espectral y fantasmagórico. No estamos hechas para ser unes criatures enclenques de cabello fràgil, incapaces de pegar un salto, de perseguir, dar a luz y crear una vida. Cuando las vidas de las mujeres se quedan estancadas o se llenan de aburrimiento, es hora de que emerja la mujer salvaje; es hora de que la función creadora de la psique inunde el delta.”


MUJERES QUE CORREN CON LOS LOBOS. Clarissa Pinkola Estés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada