dissabte, 4 d’agost de 2018

L'AMOR I JO

A hores d'ara, no tinc altre remei que confessar que en aquests dies, la idea de l'amor em té captivada. Efectivament parle de idea que no de sentiment perquè, malgrat la meua ressistència, he d'admetre que durant molts anys de la meua vida he navegat en una mar de confusió pel que respecta a l'amor. En aquestes meravelloses vacances recien iniciades, estic rellegint algunes de les novel·les que passaren per les meues mans joveneta i que ara, des de l'agraïda maduresa, aconsegueixen novament que el meu cor vibre. Malgrat que la idea de l'amor me s'ha fet miquetes amb l'experiència, els meus ulls es queden enganxats llegint incansables, els fragments que trobe que fan referència a l'amor. I em deixe anar...i recupere la innocència perduda mentre els mots pronunciats en veu alta m'eleven.

"El motivo que tenía para reír de esa manera no tenía que ver con el ridículo que acababa de pasar sino con el enorme gusto que le había dado descubrir un sonido nuevo. El sonido del amor.
Se trataba de un murmullo que sonaba a risas, a reventar de olas, a estallido de alegría mezclado con el ruido de hojas secas arrastradas por el viento, a música sacra que vibraba en su estómago, en su cabello, en toda su piel y, por supuesto, en el interior de su oído".

(TAN VELOZ COMO EL DESEO) DE LAURA ESQUIVEL.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada