Tancar cicles és molt difícil. Suposa una mort profunda del que fins al moment has estat com a persona. Significa abandonar, deixar esborrar, buidar... destruir. És morir per tornar a nàixer. Per construir-te de nou, per aprendre a caminar aquesta vegada sense cap estructura, sense una predisposició concreta, sense expectatives. És fluir amb la vida, amb el que porta, amb el que et trobes des de l'agraïment, la il·lusió i l’esperança. És veure el que abans no veies, no percebies, no senties. És tremolar de passió com una fulla en la tardor quan comprens la immensitat, l’abast de l’existència.
He tancat un cicle. Un període de moltíssim aprenentatge, de sofriment també, ho confesse.
Comence de nou.
Sóc lliure!!!!!!
Joaquina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada