dissabte, 5 d’octubre de 2019

ELS AMANTS

Fragment d'un dels capítols recients de la novel·la que escric. Encara està per treballar però la idea és fidel al resultat.


Sobre el tema dels amants es podria parlar molt però s'ha de tindre cura en no jutjar. El que passa en la vida de dues persones que es troben en aquesta situació, que s'estimen d'amagats és una informació que els pertany sols a ells i que difícilment la resta del món pot entendre. Jo, des de la meua humil experiència i comprensió puc aportar que aquest amor crea entre els amants, en cada encontre, una mena d'oasi en el que el món s'atura i sols existeix la pell, la carn, l'olor, els besos...Donar i rebre plaer és la màxima, l'únic que importa. A fora, el món es desdibuixa, deixa d'existir i el cos de l'altre és la màxima atenció. La seua aroma i la mirada els omplin, creant una addició boja.
El més greu de tot és que aquests instants de gloria son efímers perquè prefereixen viure conservant la felicitat petita de la quotidianitat familiar per por a arriscar-se a alcançar la felicitat gran.
Com he dit al principi aquesta valoració meua no és un judici, més bé es tracta d'una reflexió. En aquest punt em demane si en realitat en aquest anar per la vida, amagant l'amor, no hi ha un punt de covardia. No sé, tal vegada la resposta siga que cada cas és distint i pot ser justifique aquesta manera d'estimar. A mi, particularment em resulta difícil i complexa aquest tipus de relació. M'obliga a posar-me en el lloc de l'altre, del que no sap que passa en la vida de la parella, del que viu ignorant que un altre cos escalfa el cor del company o la companya de vida. Alhora reflexione sobre el que passa per dins l'infidel quan arriba a casa i uns altres braços el reben per acollir-lo i a la nit, sota els llençols un altre cos s'arrima cercant carícies desgastades.

Joaquina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada