A estes altures, les persones que em conexiu, sabeu de debò que l'amor amb totes les concepcions possibles em presegueix, de vegades com a protagonista del seu encís, d'altres, com a testimoni de l'encís d'amics, coneguts i desconeguts. En la reflexió de hui torna a ser el gran protagonista, el magnífic encantador de serps que amb la seua màgia atrapa, amb encanteris ben insòlits preses innocents.
Hui, he pogut veure en els ulls preciosos d'una dona magnífica, incapaç de definir què li passava que no podia deixar de plorar, que l'amor l'havia abandonada tot i que ella encara no n'era conscient. El buit que hi reflectien m'ha impactat. Tanmateix he experimentat, unes hores després, el goig al cor que em despertaven les paraules d'una dona amb majúscules que tractava d'explicar-me, sense trobar les paraules precises, que se sentia molt bé encara que no sabia explicar ben bé el motiu. Quan els nostres ulls s'han trobat, he reconegut la llum que hi brollava. La meua amiga, tot i que no n'és conscient, és víctima irremeiable de l'amor.
I així, dia a dia, veig com en realitat, per damunt de totes les bogeries que els humans ens entestem a fer, sense l'amor, no som res.
Que l'amor us acompanya en este dia, estimats i estimades amants de la literatura.
Joaquina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada