divendres, 16 d’agost del 2019

PETJADES D'ALGUNES LECTURES

Acabar de llegir un llibre, d'alguna manera, sempre em fa sentir sola, perduda, fins que integre que no podia durar eternament i que la història irremeiablement havia de concloure. Hui la impresió d'acabar de llegir, UN MAR VIOLETA OSCURO D'AYANTA BARILLI, m'ha fet pols. Durant dos dies de lectura molt intensa ha estat el meu refugi i m'ha fet sentir un gran consol. Els darrers capítols, m'han tocat fibres fondes i m'han remenat ossos, òrgans, teixits, m'han accelerat la sang i m'han disparat totes les alarmes del cervell. Em sent abandonada!
Us deixe un fragment per si us abelleix llegir-lo.

"...Reaccionó con el odio a los hombres que le había inculcado Àngela con una entrega suicida a ellos, olvidando que la razón fundamental de su existencia no era ayudar a los perros callejeros que la rondaban y le pedían cobijo, sino ante todo ayudarse ella misma. Ella se dio por entero una y otra vez a quien no debía. Su ansia de aceptación y afecto la llevó a enfermar de un enamoramiento perpetuo que existía sólo en el imaginario relato de sí misma. Esta debilidad la arrastraría a asumir como propios los problemas ajenos, las miserias ajenas, incluso las personalidades ajenas. Lo demás vino rodado. Permitió que la ideología interfiriera en sus decisiones personales. Comió, bebió y fumó más de la cuenta. Despreció la belleza que la adornaba, consintió la violencia, aparcó su vocación de escritora y se dejó ir."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada