diumenge, 11 d’agost de 2019

FRAGMENT DE LA PRODUCCIÓ D'AQUESTA MATINADA

Continue treballant tot i que poc a poc, lentament. Les idees es succeeixen en la ment que no para però, quan m'assec a escriure, m'és difícil plasmar el que tinc al cap. En realitat el que crec que em passa és que aquest nou anar de la mà de la literatura per a adults m'és molt desconeguta i mire d'estar segura del que faig.
Per si és del vostre interés, us deixe un xicotet fragment del treball de hui.


"...El seu record continua tant present com si l’hagués vist el dia anterior, com si els seus llavis encesos s’acabaren de trobar vessant dins l’altre l’ànima estimada. De vegades es rediu que ja ha passat un any, que ha de ser capaç de treure’s del damunt la pena que l’ofega, d’altres es repeteix incansable que sols fa un any de la seua absència i aleshores es permet plorar i enyorar-lo. Fer-se una víctima ridícula, quan en realitat no ho és. Perquè és conscient que va tindre la felicitat a la palma de la mà, que va poder triar un destí que no sap on l’hauria pogut dur però al costat de l’home estimat. Per contra, va deixar que la vida hi actuara, que els altres hi decidiren. Va tindre por d’equivocar-se i va fer ple. Ara, te les mans buides i el cor desfet..."

Amb amor, Quina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada