dissabte, 24 d’agost del 2019

INFINITES GRÀCIES


L'entrada de hui va destinada a aquelles persones que m'escriviu dient-me que seguiu el meu bloc i que us encanta. Hi ha fins i tot qui diu que entra busca i llig el que li abelleix i sempre el que troba la la fa sentir millor, li dona pau. Pense que no hi ha millo afalac, no? em dona ganes de seguir, de compartir i per demanda d'una persona molt especial que vol saber com va el meu nou treball, us deixe un fragment. No és el resultat del treball de hui. A hores d'ara encara estic liada amb l'elaboració d'un nou capítol i fer-lo arrancar, sempre m'és difícil. Crec que us agradarà.



"Al principi mirava d’explicar-me, d’intentar transmetre el que em passava. Després, vaig deixar d’esforçar-me. M’era molt difícil explicar què percep l’escriptora que viu em mi quan crea. El poder que dona composar una història, visualitzar-la, sentir-la i ser-ne protagonista. No podia dir que jo vivia moltes vides alhora i que, aquesta facultat em permetia ser-hi emocionalment rica i abundant, arrossegant-me a la vora d’un precipici interior i que n’era addicta. M’era impossible confessar que els meus sentits percebien més que el de les altres persones. Que ho feien en el món real d’una manera natural, quasi mecànica però que, en l’imaginari, triaven els olors, dibuixaven les mirades, elegien l’amor i es permetien traspassar barreres, derruir fronteres, existir fora de la llei, del que està moralment permés. I que en realitat, el que em passava és que l’abstinència de la meua droga, m’estava matant."

Una abraçada, Quina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada