El títol d’aquesta entrada no és
baladí. No són paraules que omplin un espai buit, és una realitat, la meua. La
sensació de sentir que anava morint la persona que era, va començar a manifestar-se
a l’inici de l’any 2019. Aleshores no tenia ni idea del que aquell sentiment de
pèrdua, d’incomoditat venia a dir-me. Va ser progressiu però, ho va anar tacant
tot. Les relacions, el treball, les aficions, la família...La percepció de la
meua persona, del temps...Tot i la duresa i desorientació de tot plegat, no
vaig poder resistir-me i vaig haver d’abandonar-me. Col·lapsada per un munt de
preguntes, m’hi vaig deixar anar. No podia pensar ni escriure. A penes
entrenava i les hores em passaven immersa en una profunda meditació que vaig
aconseguir treballant amb les mans, creant d’una manera nova.
Hui
he tornat a escriure. He comprés el significat del dolorós procés. Des de que
tinc memòria he estat construint-me un personatge que ocultava l’ésser que
realment sóc. El personatge ha mort. He estat en carn viva
però sent nàixer la nova pell. Arrere queden moltes de les coses, persones i
hàbits que m’han acompanyat però que ja no m’interessen.
He
nascut de nou,
De
l’aigua i de l’esperit.
He
mort per
ressuscitar
en vida.
Joaquina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada