Adore la tardor, la seua llum, m'inspira...
A LA VORA DEL CAMÍ
Em rondines i t’allunyes.
M’escalfes amb el teu alé
i t’amagues juganer.
No sé perquè actues així,
però, un dia t’esperaré
asseguda a la vora del camí.
Et veuré vindre
I, quan sigues prop,
et miraré detingudament als ulls.
Aleshores, sabré amb certeza qui ets.
QUINA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada