SÓC UNA ÀGUILA

Diuen què, quan s’apropa una turmenta, els pardals fugen i s’amaguen. Però, també diuen què, les àguiles, volen més alt.

L'AMOR PROPI

Hui m’he despertat amb una sensació molt coneguda al cos. En un estat que feia molt de temps que m’havia abandonat però que, en sentir-lo de nou, he reconegut instantàniament. És tracta senzillament, de la calma interior que m’habitava de nou. Que m’ha vingut a recordar que sóc capaç de superar qualsevol entrebanc que la vida em pose.
Hui sent que tot és possible però també sé que sóc jo i sols jo, qui puc materialitzar qualsevol realitat. Si em pregunte què és el que vull en el moment present, puc afirmar sense cap mena de dubte que just, la vida que tinc, la que visc, la que sent. Amb un munt d’oportunitats al davant per fer-les possibles realitats però sense pressa. Poc a poc, assaborint-les, acaronant-les. Estime intensament i aquest amor em fa veure la grandesa del que en realitat sóc capaç. M’estime i aquest amor propi m’obliga a acceptar en la meua vida sols aquells éssers que em saben veure.
Joaquina

VIURE DES DE LA LLIBERTAT

SER LLIURE
Un ésser lliure, és un ser despert. Reconeix qui és, el potencial que l’habita i l’utilitza com a ferramenta d’expressió i creativitat. Camina assumint totalment la responsabilitat de la seua vida. Accepta el que té al davant i en cas contrari, amb valentia i decisió, treballa per canviar-ho. Agraeix a la vida cada instant, cada experiència. No s’amaga en el cau de la peresa i la desesperança. Experimenta, decideix, es transforma; viu amb determinació. Però, per ser lliure, per damunt de tot aprèn a superar pors i creences limitants.
Joaquina

QUE NO

No vull ser la llum
en una altra història...

DESIG

Hui
em demane
oblidar...

ENCISADA

Si busques al diccionari el significat d’encís, una de les accepcions que hi trobes diu: “atracció misteriosa e invisible que produeixen sobre algú els encanteris o atractius d’una persona o cosa.” He d’afirmar que hi estic totalment d’acord. Jo, que estic acostumada a navegar pel món de la màgia i la fantasia, he descobert que he estat encisada. Reconèixer-ho és molt dur perquè quan ixes de l’encanteri, quan de sobte et cau el vel dels ulls i el que veus al davant és una realitat dura, nua i crua; et desorientes, perds el nord i caus en un abisme profund i fosc.
Quelcom es pot preguntar si és possible, a cavall del segle XXI ser víctima d’un enxís, jo també m’ho he demanat, ho confesse. I sí, afirme que sí, que els encanteris entre homes i dones, segueixen produint-se però, també he de dir que les dones d’aquest segle no som les mateixes que les d’altres èpoques. Que a hores d’ara, hem deixat arrere molt del dolor que ens feia ser captives d’homes perillosos, que comprovem dia a dia, que també hi ha homes meravellosos, sensibles i que estimen de debò, sense necessitat d’encantar a la seua princesa.
Descobrir els punts dèbils que m’han fent captiva de l’encís d’un home, m’ha fet pols. Sé que aviat remuntaré, que seré de nou un àguila volant per un cel blau i tranquil però, de moment, vull ser un arbre que poc a poc, s’arrela en la terra. Vull xuclar el substrat que m’alimentarà suficient per desenvolupar un tronc sòlid. Perquè, entre altres aprenentatges d’aquesta aventura, he comprés que es pot volar sent un arbre.

Joaquina

MÀGIA!

He sentit de nou la màgia, molt a dins, quan he retornat a mi. Quan he deixat de buscar el que volia allà on sabia que no hi era. Quan he deixat d’esperar al costat de cadires on ja hi havia un altre assegut, quan he deixat de posar expectatives, il·lusions i esperances en persones ocupades.
He notat la màgia que em creixia a dins quan he deixat de mirar cors que no volien batre al meu costat. Aleshores...m’he sentit més viva que mai i en retrobar-me, m’he vist les ferides i les he llepades amb cura fins que han deixat de sagnar. M’he abraçat, acaronat i he pronunciat el meu nom en veu alta. He vist que sóc distinta tot i que la meua essència roman intacta.
He comprés que tinc les claus de totes les portes que vull obrir però sóc jo qui decideix quan, com i amb qui. Sóc jo qui decideix el que em mereix.
Hui sé que la màgia m’ha habitat sempre, que no em permetia veure-la, que em negava.
He tornat a mi com únic camí possible i m’he trobat nedant dins les meues ombres, però m’he pogut abraçar i acceptar. Després de tot...Estic viva!

Joaquina