He sentit de nou la màgia, molt a dins, quan he retornat a mi. Quan he deixat de buscar el que volia allà on sabia que no hi era. Quan he deixat d’esperar al costat de cadires on ja hi havia un altre assegut, quan he deixat de posar expectatives, il·lusions i esperances en persones ocupades.
He notat la màgia que em creixia a dins quan he deixat de mirar cors que no volien batre al meu costat. Aleshores...m’he sentit més viva que mai i en retrobar-me, m’he vist les ferides i les he llepades amb cura fins que han deixat de sagnar. M’he abraçat, acaronat i he pronunciat el meu nom en veu alta. He vist que sóc distinta tot i que la meua essència roman intacta.
He comprés que tinc les claus de totes les portes que vull obrir però sóc jo qui decideix quan, com i amb qui. Sóc jo qui decideix el que em mereix.
Hui sé que la màgia m’ha habitat sempre, que no em permetia veure-la, que em negava.
He tornat a mi com únic camí possible i m’he trobat nedant dins les meues ombres, però m’he pogut abraçar i acceptar. Després de tot...Estic viva!
Joaquina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada