diumenge, 30 de desembre del 2012

FELIÇ ANY NOU


EL VIATGE

Amb un somriure
i poc equipatge,
inicie un viatge.

Sóc la conductora
d'un tren fantàstic.

M’aturaré a estacions
que m’alegren el cor.

No hi ha retorn
Cap a l’antic món.
És un viatge d'anada....
  Joaquina                                (Il·lustració de Noèlia Conca)

dimarts, 11 de desembre del 2012

LA MEUA PRIMERA NOVEL·LA


Aviat farà una dècada de la publicació de la meua primera novel·la, “Sònia i els maquis”, per l’editorial Tabarca.

He fet una ullada en el temps. He reconegut el camí fet i acaronat cada petjada, cada empremta que la literatura m’ha deixat.  He admés que ja no sóc la mateixa dona. Que la literatura m’ha transformat i m’ha ajudat a trobar el vialet a seguir.

M’ha fet bé aturar-me una mica i mirar enrere per veure amb uns altres ulls el camí per fer que tinc al davant.

En quest viatge a la memòria, he recordat totes les persones estimades(inclosos els editors i editores) que m’heu recolzat i cregut en mi i que heu fet possible,  amb la vostra estima i confiança, que continue escrivint cada dia amb més il·lusió i força.

dimarts, 4 de desembre del 2012

SOMNI

T'he somiat.
He despertat,
amb flaire a canella
enganxada a la pell.

Quina

diumenge, 2 de desembre del 2012

CONSELLS PER A FUTURS ECRIPTORS I ESCRIPTORES

UNA PROMESA, ÉS UNA PROMESA


En les visites que faig a les escoles i instituts, sempre trobe alumnes que em demaneu consells per aprendre a escriure. Alguns m’ho diu amb molta timidesa. Altres, amb molt d’orgull i el semblant ple de llum, afirmeu que sereu escriptors/escriptores. A mi em cau la baba en escoltar-vos, em recordeu tant a mi...Però sols en el desig i la il•lusió perquè jo ho pensava, però mai em vaig atrevir a verbalitzar-ho.

Jo sempre us dic els mateixos consells:

1- Llegir molt, moltíssim.

2- Escriure, esborrar, llegir, tornar a escriure, trencar el full, tornar a començar...

3- Molt important: buscar una persona de confiança que puga llegir el que escriviu amb objectivitat i que us ajude a veure les relliscades.

Com que em dieu que amb això no és suficient, us adjunte un llistat bibliogràfic de manuals que en el seu moment m’obriren els ulls. Van ser closes importants per començar a caminar tímidament cap a la creació literària. Sé que tinc una seguidora que diu que se sent “projecte literari”. Doncs bé, futura escriptora, comença a estudiar i treballar...

DE LECTURA MÉS FÀCIL

►”Hacer escribir a los niños”(Lola S. Morilla) Grafein Ediciones

►”Escribir para niños”(Silvia Adela Cohan) Ed. Alba

►”Escribir. Manual de técnicas narrativas”(Enríquez Páez)Sm (El meu preferit)

►”Al ataque mis plumillas. Actividades para imaginar y escribir”. Ediciones Aljibe


DE LECTURA MÉS COMPLEXA

►”El oficio de escribir”. Acento Editorial.

►”Vivir, escribir”. Annie Dillard. Fuentetaja.

►”Entre línias: el cuento o la vida”. Luis Landero. Tusquets

►”Afilar el lapicero”. Daniel Cassany. Anagrama

►”Aprendiendo a escribir”. Ana Teberosky. Ice. Ed. ORSORI

►”Morfología del cuento”. Vladimir Propp. Akal ediciones

ÀNIM I A TREBALLAR!





diumenge, 25 de novembre del 2012

LLÀGRIMES


          
Dibuix: Ivan Morant Barba
Llàgrimes:


per tu,

per mi,

               pel dolor

              que no s’atura,

                                             pel món

                                            que s’ensorra,

                                                                          pel que trobaran

                                                                          els que vindran,
                                                                                                        per la impotència...



QUINA


dijous, 22 de novembre del 2012

UN INSTANT



(Il·lustració de de Noèlia Conca per al meu poemari: "Poemes viatgers". Ed. Bullent)

Així, oblidada del món…
En silenci.
Amb els ulls tancats.
Necessite estar
perduda en els meus somnis.

Quina

dimarts, 20 de novembre del 2012

LECTURA IMPRESCINDIBLE


LECTURA IMPRESCINDIBLE PER A PARES I DOCENTS


 “El cerebro infantil: la gran oportunidad”.
Autor: José Antonio Marina. Ed. Ariel


                Ahir vaig acabar la lectura d’aquest llibre que a més d’ajudar-me a entendre la complexa maquinaria que es el cervell, m’ha curat una angoixa educativa que des de feia un temps venia patint.

            “...educar es el único Trabajo cuya finalidad es cambiar el cerebro humano cada dia. Hay que tenerlo presente para no ser irresponsable.”

            Llegir aquestes paraules m’han ajudat a obrir una porta a l’esperança en la meua tasca docent i m’ha permés recuperar  l’estima i el valor que sempre li he donat al meu treball a l’aula. He de dir que en els últims temps estic patint molt pel desmantellament consentit de l’escola pública i el deteriorament de la figura dels mestres davant la societat i sobre tot, dels pares i mares. També em fereix la pressió de l’administració mitjançant les proves diagnòstiques i les estadístiques que publica amb els resultats com si aquests percentatges evidenciaren a què dediquem els mestres les nostres hores de treball a les aules. El que més em preocupa es que una part de la societat els segueix la veta i creu cegament en el que diuen dels docents.

            Però educar és molt més que currículum i estadístiques i en aquest procés fem falta tots. Els pares i l’administració no poden llavar-se les mans deixant caure tota la responsabilitat d’ajudar a formar correctament i d’una manera creativa i eficient el cervell dels xiquets i les xiquetes. Perquè, educar suposa treballar la intel·ligència, socialitzar i capacitar per integrar-se posteriorment en l’àmbit laboral. Però hi ha molt més, no ens podem aturar ací.

            “...el objetivo es ayudar al niño para que desarrolle una personalidad triunfante, capaz de aprovechar sus capacidades, elegir bien sus metas, esforzarse por conseguirlas, disfrutar con las oportunidades y soportar los conflictos”.

            Estic totalment d’acord amb el que José Antonio Marina diu, i crec que pares, mares, docents i tots els responsables implicats de la tasca educativa, ho estaran també en reconèixer que per a tindre èxit en un procés tan important i complexe com és l’educatiu fem falta tots. Crec que seria interessant deixar de perdre el temps, les energies i els recursos que tenim en buscar responsables en el fracàs educatiu per centrar-nos en el que és realment important que és educar. Tot i que no em d’oblidar que cal obrir la ment i netejar-la de prejudicis i confusions per poder estar a l’altura del que se’ns demana.

            Desitge que aquesta lectura us siga tan útil i esperançadora como ho ha estat per mi.