diumenge, 11 de gener del 2015

Wallace Stevens


EL POEMA QUE VA PRENDRE EL LLOC D'UNA MUNTANYA
Era allí, mot per mot,
el poema que va prendre el lloc d'una muntanya.
Ell respirava el seu oxigen,
fins i tot quan el llibre jeia al revés en la pols de la taula.
Li recordava com havia freturat
en el seu propi rumb d’un lloc on anar-hi,
com havia redreçat els pins,
mudat les roques i obert camí entre núvols
per al paisatge que fos escaient,
on seria complet en una inexplicada completesa:
la roca exacta on les seues inexactituds,
finalment, descobriren la vista vers la qual s'havien dirigit,
on ell podria jeure i, contemplant el mar allà baix,
reconèixer la seua única i solitària casa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada