dimecres, 22 d’octubre de 2014

PER A SALVA SASTRE

El meu amic i professor d'informàtica Salva, va morir diumenge. Va ser una mort sobtada, imprevista. Estic dolguda, em sent traïda per la vida, trista, desemparada...
Sé que li agradaria molt que li dedicara unes paraules al bloc que ell em va ajudar a muntar i fer funcionar.
            Estimat Salva:
Gràcies per tot el m’has donat. Per omplir-me la vida d’alegria. Per ajudar-me a obrir la ment i perdre pors. Per fer-me veure que existien molts camins que calia recórrer malgrat les dificultats i per sobre, per confiar en mi.
De tu em quede amb el teu riure sonor i simpàtic i amb la bondat del teu cor. També amb la paciència del gran mestre que has estat i amb la teua ment neta i lliure.
Em queda el consol d’haver-te dit totes estes paraules en vida i que marxares sabent que per mi has estat una gran trobada.


Sempre t’estimaré i recordaré.

Quina( com a tu t’agradava dir-me).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada