dijous, 4 de setembre de 2014

REFLEXIÓ SOBRE LA VIDA I ALTRES MISTERIS




                Cadascú de nosaltres, en el moment de nàixer, de començar la vida, rebem un tros de fang i els utensilis necessaris per poder treballar-lo. És responsabilitat nostra saber què fer, què modelar. El poder de fer-ne ús és a les nostres mans.
                Al llarg de la vida prenem decisions, caminem, construïm i destruïm i és possible que deixem oblidat a un racó el fang que vam rebre com obsequi quan vam sentir la vida. Tal vegada juguem un poc amb ell però com el fang sinó es mulla i es treballa s’eixuga, és possible que acabe convertint-se en pols.
                Però també pot ocórrer que treballem el fang amb cura i estima. L’anem modelant i aconseguim elaborar una forma gloriosa. Pròxims ja al finals dels nostres dies, la figura de fang ja estarà quasi terminada i aleshores, amb l’experiència i el saber al cor, l’anem polint, arrodonint les seues formes i accentuant aquells trets que volem ressaltar. És aleshores quan som capaços d’avançar més que mai en la nostra creació.

                He de dir però, que per arribar fins ací, per seure en aquest punt a gaudir de l’observació de l’obra acabada, cal ser capaços de veure més enllà del que hi ha davant dels nostres nassos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada