Cadascú de nosaltres, en el
moment de nàixer, de començar la vida, rebem un tros de fang i els utensilis
necessaris per poder treballar-lo. És responsabilitat nostra saber què fer, què
modelar. El poder de fer-ne ús és a les nostres mans.
Al llarg de la vida prenem decisions,
caminem, construïm i destruïm i és possible que deixem oblidat a un racó el
fang que vam rebre com obsequi quan vam sentir la vida. Tal vegada juguem un
poc amb ell però com el fang sinó es mulla i es treballa s’eixuga, és possible
que acabe convertint-se en pols.
Però també pot ocórrer que
treballem el fang amb cura i estima. L’anem modelant i aconseguim elaborar una
forma gloriosa. Pròxims ja al finals dels nostres dies, la figura de fang ja
estarà quasi terminada i aleshores, amb l’experiència i el saber al cor, l’anem
polint, arrodonint les seues formes i accentuant aquells trets que volem
ressaltar. És aleshores quan som capaços d’avançar més que mai en la nostra
creació.
He de dir però, que per arribar
fins ací, per seure en aquest punt a gaudir de l’observació de l’obra acabada,
cal ser capaços de veure més enllà del que hi ha davant dels nostres nassos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada