No salieron jamás
del vergel del abrazo,
y ante el rojo rosal
de los besos rodaron.
Huracanes quisieron
con rencor separarlos.
Y las hachas tajantes.
Y los rígidos rayos.
Aumentaron la tierra
de las pálidas manos.
Precipicios midieron
por el viento impulsados
entre bocas deshechas.
Recorrieron naufragios
cada vez más profundos,
en sus cuerpos, sus brazos.
Perseguidos, hundidos
por un gran desamparo
de recuerdos y lunas,
de noviembres y marzos,
aventados se vieron:
pero siempre abrazados.
MIGUEL HERNÁNDEZ
diumenge, 28 de setembre del 2014
GAUDIR DEL NOSTRE COS, ASSIGNATURA PENDENT
divendres, 19 de setembre del 2014
AMAR
Amarte
es tener
el mundo
a mis pies
es tener
el mundo
a mis pies
dilluns, 8 de setembre del 2014
BOCAS
¿Dónde empieza la boca?
¿en el beso?
¿en el insulto?
¿en el mordisco?
¿en el grito?
¿en el bostezo?
¿en la sonrisa?
¿en el silbo?
¿en la amenaza?
¿en el gemido?
que te quede bien claro
donde acaba tu boca
ahí empieza la mía.
MARIO BENEDETTI
¿en el beso?
¿en el insulto?
¿en el mordisco?
¿en el grito?
¿en el bostezo?
¿en la sonrisa?
¿en el silbo?
¿en la amenaza?
¿en el gemido?
que te quede bien claro
donde acaba tu boca
ahí empieza la mía.
MARIO BENEDETTI
divendres, 5 de setembre del 2014
LOS MARTES CON MI VIEJO PROFESOR
Llegia
ahir este preciós llibre i em vaig trobar amb una frase que em va colpir. Els docents
que estimem l’ensenyament sabem que la nostra tasca és d’un gran valor en la
vida dels alumnes. Per això, mirem de tindre molta cura amb el que fem i diem i
amb la imatge que els transmetem.
Deia
al llibre, Henry Adams:
“Un
maestro afecta a la eternidad, nunca sabe donde termina su influencia”.
Estic
orgullosa de ser mestra i em sent molt responsable de la meua tasca. Done
gràcies per poder projectar cada dia en els altres el valor que per mi
representa l’educació.
dijous, 4 de setembre del 2014
REFLEXIÓ SOBRE LA VIDA I ALTRES MISTERIS
Cadascú de nosaltres, en el
moment de nàixer, de començar la vida, rebem un tros de fang i els utensilis
necessaris per poder treballar-lo. És responsabilitat nostra saber què fer, què
modelar. El poder de fer-ne ús és a les nostres mans.
Al llarg de la vida prenem decisions,
caminem, construïm i destruïm i és possible que deixem oblidat a un racó el
fang que vam rebre com obsequi quan vam sentir la vida. Tal vegada juguem un
poc amb ell però com el fang sinó es mulla i es treballa s’eixuga, és possible
que acabe convertint-se en pols.
Però també pot ocórrer que
treballem el fang amb cura i estima. L’anem modelant i aconseguim elaborar una
forma gloriosa. Pròxims ja al finals dels nostres dies, la figura de fang ja
estarà quasi terminada i aleshores, amb l’experiència i el saber al cor, l’anem
polint, arrodonint les seues formes i accentuant aquells trets que volem
ressaltar. És aleshores quan som capaços d’avançar més que mai en la nostra
creació.
He de dir però, que per arribar
fins ací, per seure en aquest punt a gaudir de l’observació de l’obra acabada,
cal ser capaços de veure més enllà del que hi ha davant dels nostres nassos.
dimarts, 2 de setembre del 2014
TALLER D'INICIACIÓ A L'ESCRIPTURA DE POESIA INFANTIL
|
CUANDO DESPIERTES
Cuando
abras los ojos y sientas la vida despierta otra vez, piénsame. Recuerda que en
el mundo hay alguien que es feliz recordándote y amándote así como eres: sencillo
y tierno.
Cuando
abras los ojos recuerda que amar es sentir al otro próximo y descubrir que su
aliento es el tuyo. Que su esencia, te alimenta y que su amor te perfecciona y
te hace libre.
Cuando
salgas del sueño, no tengas prisa, quédate quieto. Respira como yo te enseño y
siente a tu alrededor la presencia de mi amor…
Fragmento
de mi nueva novela en proyecto
Subscriure's a:
Missatges (Atom)