Quan creia que no existies, t’he trobat. La teua intensitat m’ha sobtat
però, sentint-te, he descobert: la gratitud, la força, la seguretat, la certesa
de les coses ben fetes i, per sobre, la llibertat. Potser, tots aquests anys, als ulls dels altres, semblen un sense sentit, una pèrdua de temps però, per mi
han estat molt valuosos. Han significat tot el que sóc ara, el que acabaré sent
i el que conforma el quadre de la meua existència. No és fàcil mirar-te i acceptar el que veus. Hui per primera vegada, he estat capaç de fer-ho i l'ésser que m'ha tornat la mirada, somreia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada