Hui puc afirmar que, quan creus que has superat una situació dura, que t'ha fet treballar internament fins sagnar, no pots cantar victoria. La darrera paraula la té la vida, que et torna a posar davant el nas el mateix pastís i et diu burxeta: a veure reina, com te l'empasses ara! I clar, sens com els circuits neuronals que havies activat quan estaves en bajoqueta, es desperten i et tornes boja, mirant de bloquejar-los i encendre aquells altres que, amb tant d'esforç, has estat capaç de dissenyar. Afortunadament, tot i que molt lentament, he sentit com poc a poc s'activaven i comence a asserenar-me. Les paraules encoratjadores d'Amy Sophia Marashinsky m'han ajudat, com sempre, a aterrar.
Yo soy lo que pienso
mi vida está formada y configurada
por lo que me digo a mí misma.
Quién soy yo en el mundo
no es otra cosa que quién creo que soy.
Lo que tengo en el mundo
es lo que creo que puedo tener.
El contenido de mi mente es el que yo elijo.
Yo descarto, desecho
lo que no aporta nada.
lo que los demás crean de mí, es cosa suya.
Me dice más acerca de sus creencias
que de quíén soy yo.
En mi viaje, me aseguro de llevar
lo que atentamente he elegido y me es de provecho.
dissabte, 12 de maig del 2018
dimarts, 17 d’abril del 2018
LA MEUA DARRERA CREACIÓ
Us deixe la imatge de la meua darrera novel·la. Està destinada per a lectors a partir de sis anys. La primera versió va ser un conte que vaig escriure per als alumnes d'infantil de la meua escola. Formava part d'un projecte que treballàrem per estudiar amb l'alumnat la Marjal. Hui està transformada en aquesta divertida novel·la per a primers lectors publicada per l'editorial Santillana en la col·lecció "jollibre". Espere que us agrade
divendres, 13 d’abril del 2018
dijous, 15 de març del 2018
ATURAR-SE
Hui he fullejat, algunes de les obres que vaig escriure fa anys. He rellegit i analitzat, un parell de novel·les amb les que he preparat activitats que faré en escoles que les han posat de lectura.
He de confesar, des de la humiltat però també, des del reconeixement, que m'han encantat. Que he gaudit de les històries que s'hi contaven i m'he sentit orgullosa i alhora sorpresa del camí recorregut.
Arribar a ser escriptora no ha estat un camí fàcil i continua sense ser-ho. Però, poder dir que fas la vida que vols, la vida que estimes i que et sents feliç i satisfeta amb qui eres, no te preu!
Hui, he decidit aturar-me en l'instant present i des del silenci i la pau, fer una ullada enrere en el temps i reconeixer l'esforç fet al llarg de tants anys. Ara, vull gaudir dels fruits que poc a poc vaig recollint, sense ànsia, amb mesura.
El meu cor ha pres una decisió important: viure des de la gratitud i l'alegria. Sense pors, ni espectatives, abraçant el que es trobe en el camí...
He de confesar, des de la humiltat però també, des del reconeixement, que m'han encantat. Que he gaudit de les històries que s'hi contaven i m'he sentit orgullosa i alhora sorpresa del camí recorregut.
Arribar a ser escriptora no ha estat un camí fàcil i continua sense ser-ho. Però, poder dir que fas la vida que vols, la vida que estimes i que et sents feliç i satisfeta amb qui eres, no te preu!
Hui, he decidit aturar-me en l'instant present i des del silenci i la pau, fer una ullada enrere en el temps i reconeixer l'esforç fet al llarg de tants anys. Ara, vull gaudir dels fruits que poc a poc vaig recollint, sense ànsia, amb mesura.
El meu cor ha pres una decisió important: viure des de la gratitud i l'alegria. Sense pors, ni espectatives, abraçant el que es trobe en el camí...
dimarts, 27 de febrer del 2018
CELEBRACIÓ DEL MES DE LA POESIA
He estat molt ben acompanyada i hem gaudit llegint i composant poemes.
dissabte, 10 de febrer del 2018
MOMENTS MÀGICS
Cada dia, amb més freqüència, sent que la màgia existeix i que es manifesta de maneres impensables. Per veure-la, cal estar atents.
De la manera més graciosa, per no dir estranya ( i que no vaig a contar per motius personals) va caure a les meues mans un llibre preciós: La leyenda de Atlantida.
L'autora, Taylor Caldwell, el va escriure amb tan sols dotze anys. Segons explica, va ser una mena de revelació o record que va tindre d'una altra vida, d'una altra existència. La novel·la va ser publicada l'any 1977, seixanta anys després d'haver estat escrita. Ací tenim, doncs, una altra dona escriptora capaç de remoure l'ànima amb la bellesa dels seus escrits. Uns deixe un fragment preciós que he rellegit una vegada i una altra.
...Esa noche, Signar i Salustra durmieron estrechamente abrazados, su primera noche de sueño tranquilo desde que se conocieron. Una luz suave caía sobre ellos, reflejándose en sus rostros dormidos, arrancando destellos a los bordados de oro de los almohadones sobre los que yacían, y enviando su brillo a las mantas que los cubrían. La cabeza de Signar estaba apoyada en el seno de Salustra, y ella lo rodeaba con sus brazos, los labios sobre la cabeza de Signar, sus hermosos cabellos en cascada sobre los dos.Les saludó un amanecer nuevo y distinto para ambos. Salustra se despertó dulcemente y, al moverse ella, se agitó Signar. Sus ojos se cruzaron, sus labios se encontraron. No cruzaron una sola palabra, pero Salustra se refugió en los brazos de su amado como si fueran el único puerto seguro que necesitara.
TAYLOR CADWELL
De la manera més graciosa, per no dir estranya ( i que no vaig a contar per motius personals) va caure a les meues mans un llibre preciós: La leyenda de Atlantida.
L'autora, Taylor Caldwell, el va escriure amb tan sols dotze anys. Segons explica, va ser una mena de revelació o record que va tindre d'una altra vida, d'una altra existència. La novel·la va ser publicada l'any 1977, seixanta anys després d'haver estat escrita. Ací tenim, doncs, una altra dona escriptora capaç de remoure l'ànima amb la bellesa dels seus escrits. Uns deixe un fragment preciós que he rellegit una vegada i una altra.
...Esa noche, Signar i Salustra durmieron estrechamente abrazados, su primera noche de sueño tranquilo desde que se conocieron. Una luz suave caía sobre ellos, reflejándose en sus rostros dormidos, arrancando destellos a los bordados de oro de los almohadones sobre los que yacían, y enviando su brillo a las mantas que los cubrían. La cabeza de Signar estaba apoyada en el seno de Salustra, y ella lo rodeaba con sus brazos, los labios sobre la cabeza de Signar, sus hermosos cabellos en cascada sobre los dos.Les saludó un amanecer nuevo y distinto para ambos. Salustra se despertó dulcemente y, al moverse ella, se agitó Signar. Sus ojos se cruzaron, sus labios se encontraron. No cruzaron una sola palabra, pero Salustra se refugió en los brazos de su amado como si fueran el único puerto seguro que necesitara.
TAYLOR CADWELL
Subscriure's a:
Missatges (Atom)