La novel·la acabada amb les darreres correccions, descansa sobre la taula de treball. Guarda hores i hores de treball intens, de concentracions profundes i reflexions doloroses. A dins tinc una gran satisfacció per la tasca feta, per l'objectiu aconseguit. No puc evitar sentir l'abandó d'un fill que deixa la casa materna sense mirar enrere. Uf! Escriure aquesta obra ha estat una experiència brutal! Ara sols resta veure-la caminar pel món i observar atenta el seu recorregut, desitge que siga un gran refugi per a les meues lectores i espere que també, per al lectors.
Ordene la taula, retire material que en el procés creatiu m'ha acompanyat i, aleshores sent el despertar d'una nova idea que es belluga a dins, que vol prendre forma. Estic inquieta, reconec les ganes d'escriure, de continuar jugant amb les paraules. Veig el perill que suposa començar a crear quan el caliu de la darrera obra hi és present però, no em puc aturar, he de continuar, deixar que a dins prenga forma la llavor que comença a arrelar.
Aquesta vegada em sorprén l'inici del nou projecte, una imatge és qui envaeix el terreny de la creativitat i m'empenta a començar a escirure lentament, molt lentament al principi, fins que la imatge, es fa paraules i els mots s'ordenen en frases i veig que de nou estic caminant.
"...Maia, des del tossal, observa l'anar de les onades, el vol ordenat de les gavines i, sent a sobre..."
GÀCIES, GRÀCIES, MUSES PER AGAFAR-ME DE LA MÀ UNA ALTRA VEGADA I ELEVAR-ME A L'INFINIT!
Quina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada