dissabte, 6 d’abril de 2019

DE TORNADA A L'ESCRIPTURA

M'he assegut davant l'ordinador i he mirat de reprendre el treball, de continuar amb l'escriptura de la novel·la que tinc abandonada des de fa uns dies. He perdut el ritme i la concentració. He rellegit capítols, corregit i reescrit alguns fragments. Finalment la inspiració arriba, les idees flueixen i comence a crear de nou.
Us deixe unes línies del treball de hui. Sé que hi ha persones a les que els abellia que ho fera.

... Al meu davant és Adrià. Duu a les mans un ram de roses blanques que de segur ha collit del seu jardí. No dic res. No em diu res. Ens mirem i un somriure lluminós inunda els nostres rostres. Ens apropem. Ens respirem. Ens olorem i sentim intensament. Fem una altra passa i els nostres cossos es toquen. Adrià deixa caure les flors i m’agafa la cara. Em besa amb naturalitat. Primer suaument, després els bes es torna desig i la dolçor es transforma en ànsia. De sobte sent a sobre tot el pes de la passió que em recorre de cap a peus. Que m’alleuja del desencís de la pena i m’acarona els cabells i s’obri pas cap a la meua intimitat, la meua sexualitat adormida.


Una abraçada, Joaquina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada