──Mestre, m’estimes?─em
diu David un dia més.
──T’estime molt, moltíssim!
──li dic divertida perquè esta pregunta me la fa un munt de vegades durant la
classe.
──Quant és
moltíssim? ──vol saber.
Aleshores obric els braços tot
el que puc i li dic:
──Tot l’amor que
cap entre els meus braços i més.
──Em voldràs
sempre? ──torna a demanar. David necesita que li digues totes les coses moltes
vegades.
──Clar que sí.
──I quant es per
sempre?
Aleshores el mire divertida i
els dos esclatem a riure. Aquest joc es repeteix curs rere curs i cada dia.
Gràcies David per la teua estima
ESCRIT AMB L'ALUMNE DAVID RUIZ A LA CLASSE D'AUDICIÓ I LLENGUATGE(de Quina) DE L'ESCOLA FRANCESC CARRÒS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada